CAIGUTS DEL CEL.

Tot plegat no va néixer per casualitat, sinó per l'interès del president Fernando Sanz de col·locar l'equip a l'aparador. Com a màxim accionista, se'n va anar de gira amb la idea de trobar petrodòlars per invertir en el club, cansat de tanta asfíxia. Va acabar coincidint amb el xeic de Qatar, que, posats a fer, devia pensar que era millor comprar-li directament el club. I per 10,5 milions d'euros (a part d'assumir el deute, d'uns 14 milions) es va convertir en l'accionista majoritari. A l'equip, el vol fer créixer fins a situar-lo entre els conjunts més potents de la lliga espanyola. Ha fitxat l'exentrenador del Porto Jesualdo Ferreira i s'ha gastat ja força diners en fitxatges, tot i que de moment de poc renom.

El xeic, però, no pensa només en el Màlaga, la seva porta d'entrada. També vol controlar i invertir en l'Antequera d'handbol. I no tot s'acaba en l'esport. Es vol involucrar en el sector turístic i de serveis de la costa del Sol i ja s'ha reunit amb l'alcaldessa de Marbella, que, com les altres autoritats polítiques de la zona, l'ha rebut amb els braços oberts. Com caigut del cel. Cada pas que fa és una incògnita, però també una temptació. Els malaguenys estan un pèl perplexos, però il·lusionats. No s'acaben d'explicar per què, però els ha arribat un senyor que no té límits. Com un empresari d'aquells que apareixien amb mil promeses fa uns anys, però a l'engròs, amb diners per al que calgui. Que a la Rosaleda hi ha deficiències? Ja hi han començat a fer reformes. Que hi ha poc aforament a l'estadi? Ja preveuen ampliar-lo. Que una fundació et demana col·laboració aprofitant la disputa d'un amistós de pretemporada? Compres les 2.500 entrades disponibles (segons constava en la mateixa web oficial del club), cedeixes la recaptació a la fundació i tornes a posar a la venda les entrades. Si durarà gaire o no, costa de predir. Però compte amb els petrodòlars, que a la Premier són el pa de cada dia.

MENYS SUPÈRBIA I MÉS «NUMÀNCIES».