Onze anys separen la històrica foto de Messi, Xavi i Iniesta, vestits de finalistes de la Pilota d’Or, de l’esclatant triomf del Barça dijous a Istanbul, amb Alèxia Putellas, Jenni Hermoso i Lieke Martens monopolitzant el podi de la jugadora de l’any i Sandra Paños, Irene Paredes i Lluís Cortés guanyant la resta de categories. Tots els premis pintats de blaugrana, en passat o en present. Aclaparador.

El futbol femení té una repercussió encara allunyada del masculí i tampoc ajuda a l’impacte del ple blaugrana que cap de les premiades va poder assistir a la gala per les restriccions pròpies d’aquests temps. Tot i aquestes circumstàncies, per la llunyania del 2010 i pel fet que cap dels protagonistes d’aquella foto sigui ja al club, el Barça ha d’esforçar-se perquè la imatge d’èxit del seu futbol femení generi el màxim d’estímuls en el club i de manera transversal. En primer lloc, perquè tenir la millor portera, la millor defensa, la millor migcampista i la millor davantera, entrenades per qui va ser ajudant del millor entrenador, genera tantes expectatives com exigència per donar continuïtat a l’èxit. El Barça s’ha falcat amb tota autoritat en el top-5 del futbol europeu i Jonathan Giráldez sap que té difícil guanyar la comparació amb el Lluís Cortés del triplet. Però fins i tot Cortés va haver de llepar ferides abans de tocar la glòria, i el Barça disposa ara d’unes condicions esportives molt millors a les de cinc anys enrere.

L’altra línia d’aprofitament s’ha d’aplicar al futbol masculí. És un entorn notablement més hostil i despietat que el femení –en la mateixa proporció que els diners que mou– però, tot i admetre que repetir la foto del 2010 amb tres productes de la Masia finalistes de la Pilota d’Or no pot ser un objectiu, sí que és realista plantejar-se que l’equip de Koeman pugui agafar impuls amb el concurs cada vegada més rellevant de jugadors procedents de la piràmide formativa blaugrana.

L’equip femení enlluerna arreu. Putellas va fitxar pel Barça als 11 anys i des dels 18 (l’any 2012) ja no se n’ha mogut. Jenni Hermoso ha estat blaugrana sis temporades en dues etapes i Martens compleix la cinquena en el club. De l’arrelament a la samarreta de les líders en sortirà quantitat de jugadores per a la Masia. I de la quantitat, mitjançant el mètode i el treball, se n’acaba destil·lant qualitat, com demostra la generació que arriba i que encapçala la ja consolidada Aitana Bonmatí. Exactament el mateix raonament s’ha d’aplicar als homes. Sigui per una política de club erràtica i errònia, o bé pels efectes de la Covid-19, aquell mur que separava el Barça B del primer equip i que en uns quants anys només va poder saltar Sergi Roberto s’ha enderrocat. Aquesta via ha estat d’èxit durant molt temps. No és segur que ho sigui sempre, però és el camí que agrada al barcelonisme i s’hi ha de creure. Tant pels homes com per les dones.