La final dels 3000 m obstacles masculins va ser la cursa perfecta. Els francesos Mahiedine Mekhissi i Bouabdellah Tahri van deixar clar a la resta de finalistes que eren ells els millors. Que qui volgués l'or o la plata els seguís i, si no, que es rendís i es limités a lluitar pel bronze. Poques vegades es veu una cursa on els favorits demostrin la seva superioritat d'aquesta manera. I a més ho facin fent relleus per portar el ritme. Que els dos fossin del mateix país també va ajudar, és clar, perquè en la mateixa cursa, però femenina, les dues millors, la russa Zarudneva i l'espanyola Marta Domínguez també es van escapar des del primer metre. La diferència? Domínguez no va donar ni un relleu. Va guanyar la que va donar la cara. La que va jugar a l'atac. En aquest cas, la Roja va jugar a la defensiva i va perdre.