L’EDITORIAL
L’amnèsia dels ploramiques de Madrid
Del Madrid i també de l’Atlético. Un àrbitre, Jesús Gil Manzano, els ha posat d’acord perquè els matalassers no van pair l’expulsió per dues grogues de João Felix contra l’Athletic de fa una setmana i els blancs bramen perquè van veure un penal de Raúl Albiol a Nacho en el partit d’ahir contra el Vila-real. Penal que, tot sigui dit, il·lustres opinadors de manifesta filiació madridista veuen molt discutible.
Què tenen en comú els dos partits, a banda de l’àrbitre? Doncs el resultat. Dos paupèrrims 0-0 al Wanda i al Bernabéu, dos partits sense marcar com a locals, dos punts perduts en cada cas i dues càrregues contra una confiança molt airejada però encara poc argumentada.
És curiós que els dos grans candidats a guanyar la lliga entrin en aquesta fase ploramiques quan només s’han jugat set jornades. Total, encara tenen el titubejant Barça al darrere. Però encara més curiosa és la fúria contra Gil Manzano quan aquest és l’àrbitre que en l’últim Madrid-Barça, el 10 d’abril, va ignorar un penal encara més clar de Mendy a Braithwaite quan el partit s’acabava, que hauria pogut representar el 2-2. Aquell dia el Madrid va avançar el Barça en la taula i els blaugrana van perdre gran part de les possibilitats de guanyar la lliga. Era la jornada 30, i no la 7. I Mendy, a diferència de Raúl Albiol ahir, no va poder dir que no es podia esborrar del mapa perquè la seva acció amb Braithwaite era inequívoca. Quins nervis, encara en ple setembre. En qualsevol cas, si l’internacional Gil Manzano és un àrbitre nefast, ho serà per a tothom i tots els equips tindran una història per sentir-se perjudicats. Fer el ploramiques en la jornada 7 només té una explicació: tirar fum sobre una realitat que no és tan esplèndida com voldrien.