L’EDITORIAL
La UE Olot i Hisenda: victòria de tot l’esport no professional
El tsunami Koeman ho tapa tot, i en aquest tot s’hi inclou una notícia que ha passat desapercebuda aquesta setmana però que és de gran abast per l’activitat esportiva més complexa de mantenir, la que té presència mediàtica entre escassa i nul·la però que suporta uns costos importants. Es tracta de l’esport de competició no professional.
La Unió Esportiva Olot, un club de futbol que fa temps va convertir-se en SAE sense estar-hi obligat i ara juga a 3a divisió, ha aconseguit que el Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Catalunya –organisme de l’administració estatal– reconegui el dret dels clubs de competicions no professionals però que tenen algun treballador (jugador, entrenador...) amb contracte professional a vendre les entrades i els abonaments aplicant un IVA del 10 per cent enlloc del 21 per cent a què obligava el criteri d’Hisenda que ara ha estat esmenat pel TEARC en una decisió que hauria de tenir un efecte dòmino en tot l’esport d’aquestes característiques. La decisió no crea jurisprudència però és un primer pas. I sí que crea un precedent per als altres TEAR de l’estat, que en bona lògica hauran de seguir la línia del seu homònim català o demanar aclariments a instàncies superiors.
El tribunal només ha contraposat sentit comú contra el corró d’Hisenda. A l’Estat espanyol, qui determina si una competició és professional és el Consell Superior d’Esports, com s’acaba de posar de manifest amb la lliga de primera divisió femenina de futbol. Sembla una obvietat que una categoria sense regulació laboral de la relació amb els suposats professionals –un conveni, vaja– no pot ser professional per molt que alguns dels seus protagonistes tinguin rang i contracte professional. Però Hisenda, acostumada com estar a escombrar-ho tot cap a casa seva fent prevaler les seves interpretacions, feia passar tot l’esport pel mateix embut.
Rebaixar l’IVA del 21% al 10%, a més de fer més assequible l’assistència a l’esport i fomentar-ne el seguiment, pot proporcionar un ingrés puntual imprevist si Hisenda acaba retornant l’excés d’IVA cobrat de manera indeguda. Els clubs podran retornar-lo als abonats però no als compradors d’entrades individuals perquè no els podran identificar.
Un darrer element per posar en valor: l’esport no professional li ha d’estar agraït a la UE Olot, i també a TAX Economistes i Advocats, una despatx de professionals amb seu a Figueres, que són els que han aconseguit portar la demanda a bon port. Aquest tampoc és un fet menor i assenyala que no tots els esdeveniments amb transcendència s’originen en els grans clubs i els grans despatxos de la gran capital.