L’EDITORIAL
Una Champions que sí que pot tornar guanyar el Barça
Demà el Barça rep l’Arsenal en la cursa per defensar la Champions conquerida el maig a Göteborg contra el Chelsea. Últimament els èxits del futbol blaugrana es conjuguen en femení i, si bé no es pot dir que el triplet de la temporada passada sigui irrepetible, sí que és un sostre de màxims.
Al Barça li ha costat, feina d’anys, suor i llàgrimes arribar fins aquí. Ara tindrà la dificultat afegida que és l’equip de referència, com correspon a tot campió que manifesta la intenció de perseverar i posa els mitjans per fer-ho. Perquè si Jonathan Giráldez s’ho proposés, demà podria repetir l’onze d’inici de la final, amb l’excepció de Hamraoui, i disposa de les jugadores escollides com a millor portera (Sandra Paños), defensa (la nouvinguda Irene Paredes), migcampista (Alèxia Putellas) i davantera i màxima golejadora (Jenni Hermoso). Una nova versió d’un autèntic dream team.
Alguns detalls separen les dues plantilles i s’haurà d’anar descobrint si el més rellevant en aparença –el canvi de Jonathan Giráldez enlloc de Lluís Cortés a la banqueta– és el més substancial o no. Cortés ha estat justament el principal sacrificat per l’alt peatge de la competició d’elit, ja que va arribar a un punt que la plantilla es va plantar –o ell, o nosaltres– i el club va escollir.
En un àmbit encara incipient com el de les competicions femenines de futbol hi caben un munt de sorpreses perquè projectes que perden referents esportius o pressupost tenen molts números per caure en la mediocritat i, d’altra banda, iniciatives sobrefinançades algun dia o altre acaben traient el cap en l’elit. Però malgrat tot, en la primera classe del futbol femení a Europa hi continuen sent el Barça, el PSG (on ha anat a jugar l’exblaugrana Hamraoui), l’Olympique de Lió –que ha deixat de ser intocable–, el Chelsea, el Bayern o el Wolfsburg.
La competició estrena format, amb una primera fase estructurada en grups, com en la Champions dels homes. El del Barça, sent exigent (l’Arsenal li va disputar la Premier al Chelsea i al City i el Hoffenheim és el tercer en discòrdia a Alemanya rere el Bayern i el Wolfsburg), ho és menys que el que reuneix el Chelsea, el Wolfsburg i el Juventus.