L’EDITORIAL
La ‘due dilligence’ com a punt de partida per reflotar el Barça
La presentació de l’auditoria del Barça corrobora sobretot una idea: la junta de Bartomeu va practicar de manera sistemàtica l’estratègia de la puntada i endavant. Una estratègia que pot ser útil per salvar una conjuntura puntual –per exemple, la pandèmia– però mai una solució estructural, aplicada any rere any sense planificar l’impacte futur, i ja s’ho trobarà el següent. Si el diferiment de salaris hagués practicat sobre un club equilibrat no plouria sobre mullat. En plena Covid-19, Bartomeu no tenia alternativa (la prova és que ajornar salaris ha estat una estratègia generalitzada). El problema eren la resta de pràctiques dels últims anys. Que es trossegessin factures i es paguessin comissions a intermediaris (no agents), que falti documentació sensible, ja és portar les coses massa lluny. Quan algú fragmenta pagaments per eludir els controls ho sol justificar per la necessitat de fer més àgils els processos. Però si és una pràctica que va més enllà d’un cas puntual, és que ho fa per no ser detectat pels mecanismes de control, probablement perquè no els superaria.
Després de la presentació de l’auditoria, per posar en marxa la reflotació del Barça a Laporta li queda un altre moment clau, l’assemblea del dia 17. En termes socials, n’hi ha un altre que no té data: la decisió de recórrer o no a la via judicial per exigir responsabilitats o no a la junta anterior amb el delicat punt d’equilibri entre la necessitat de reparar danys i la percepció que quan les famílies barcelonistes es troben al jutjat es vessa massa sang.
La suma de la presentació d’avui i l’assemblea té la virtut de posar en context la realitat del Barça i, de cares al barcelonisme, situa el punt de partida de l’imprescindible pla de viabilitat: beneficis des del primer any i restabliment de l’equilibri en el balanç en cinc. Mentrestant, el Barça té uns deures ingents, i demanar 1.500 milions de crèdit per a l’Espai Barça ho perfila de manera clara. Malgrat tot, Reverter, que ha fet una exhibició de capacitat comunicativa, ha sabut injectar autoestima: “Aquí sempre som els més pessimistes. No ens adonem de la importància de la marca Barça, encara que hagi marxat Messi, encara que no estiguem en el millor moment. Tenim 400 milions de seguidors al món pels quals som els referents, som l’únic club que es diferencia dels altres”.