L’última tempesta que cau sobre el Barça és el presumpte acord del club amb l’amic Tebas perquè l’aval de la junta de Laporta no quedi afectat per les pèrdues de la temporada passada, que la directiva atribueix de manera íntegra al mandat de Bartomeu però que segons la legislació mercantil s’ha imputar a qui signa els comptes, és a dir, Laporta i el seu equip. Segons La Vanguardia, Tebas i el Barça haurien pactat una modificació normativa per poder segmentar, a efectes d’aval, el compte d’explotació de la temporada 2020/21 i que la directiva actual en sortís indemne perquè, segons els seus números, el darrer trimestre presentaria beneficis. Això explicaria la insistència de Ferran Reverter ahir per dissociar les dues etapes i ens recordaria que en empreses d’aquesta complexitat i magnitud, la comptabilitat té un cert marge d’interpretació i no hi ha una única veritat com sí que té la tresoreria (els diners, o hi són, o no hi són).

Quan apareixen les dificultats financeres, que una junta directiva nova intenti imputar totes les pèrdues possibles a l’anterior és una estratègia més antiga que anar a peu. Feta aquesta constatació –de la qual Laporta i Reverter no s’escapen– i diguin el que diguin les normes comptables, sembla de justícia que els gestors actuals no hagin de respondre patrimonialment del desgavell dels anteriors, més encara en aquest cas, vistes les dificultats per recopilar tota la informació. Laporta ja sap de què va això des que va ser president per primera vegada i va haver de carregar a l’esquena el resultat d’un exercici que no era seu perquè va prendre possessió uns dies abans del 30 de juny.

Si el Barça podrà fitxar a l’hivern per haver-se desprès de Griezmann, si l’estiu vinent hi haurà marge per incorporar una primera figura i si la temporada acaba amb els beneficis previstos, la visualització de l’estat del Barça serà molt més positiva. Però perquè tot es compleixi, Reverter i el seu equip l’hauran d’haver clavat en les seves previsions: que l’absència de les estrelles de sempre no privi el Camp Nou d’omplir-se, que aquestes mateixes absències no impactin negativament en els patrocinis que s’han de renovar, que l’equip sigui prou competitiu per atreure seguidors a l’estadi, que l’entrada d’un soci a Barça Corporate s’aconsegueixi pel preu previst, que es culmini amb èxit l’ajustament salarial... multitud de variables que, en conjunt, determinaran el grau d’èxit del pla de viabilitat.

A banda, queden un parell de qüestions en l’aire. En primer lloc, si el club sap que en el mandat anterior van existir pràctiques legalment punibles però no les pot demostrar perquè no han deixat rastre documental, proposarà igualment l’exercici d’una acció de responsabilitat? La contenció de Reverter ahir apuntaria a una resposta negativa. I en segon terme, s’ha de valorar amb molta serenitat les conseqüències que un club amb 1.350 milions de deute, per molt refinançats que tingui una gran part, s’embarqui en una operació de 1.500 milions més, l’Espai Barça, o bé si és més prudent esperar que siguin perceptibles els efectes del pla de viabilitat.