L’EDITORIAL
Laporta posa dates al nou Camp Nou
Estiu del 2022. Si l’Ajuntament, els veïns, l’assemblea del dia 17, el finançament, les empreses... es posen de cares, l’inici de les obres del nou Camp Nou serà una realitat en menys d’un any. Joan Laporta s’hi ha compromès aquest matí en una entrevista a RAC1 i ha donat els primers detalls de la convivència entre competició, públic i màquines. Les obres duraran tres anys... si tot va sobre rodes. Per tant, la temporada 2022/23 s’haurà de jugar amb un estadi en obres i, en un moment o altre, amb la capacitat minvada. El curs 2023/24 el Barça es traslladarà al Johan Cruyff, convenientment ampliat de manera temporal fins a 40.000 o 50.000 seients. I la temporada 2024/25 s’hauria de tornar al Camp Nou per conviure amb la fase final teòrica de les obres.
En conclusió, si el nou Camp Nou estigués acabat per començar la temporada 2025/26 oli en un llum. Quatre anys d’endarreriment respecte al Madrid, una pandèmia que hauria estat ideal per jugar a porta tancada, el sobrecost d’ampliar el Johan Cruyff i desmuntar-ho, abonats que no podran assistir a tots els partits per falta de capacitat, les dificultats per accedir i aparcar a l’entorn de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí... moltes circumstàncies adverses que es deriven de l’endarreriment del projecte per culpa, en el fons, d’unes perspectives econòmiques que, ja en l’època de Bartomeu i per molt maquillatge que s’hi posés, eren fosques.
Els espais comercialitzables tenen cada vegada més pes en els comptes dels clubs de futbol i, de fet, els 35 estadis nous construïts, projectats o reformats en aquests últims anys en són la prova. Del futur Camp Nou, Palau Blaugrana i Campus Barça en depèn bona part de la capacitat del club per competir en el nou marc futbolístic global, que cada vegada es mou més al pas dels clubs propietat de magnats o clubs estat. L’últim, el Newcastle, comprat per un fons saudita els titulars del qual es diu que tenen una fortuna que multiplica per 11 la del xeic Mansour bin Zayed al-Nahyan, propietari del City.
L’anunci de Laporta té la virtut de ser una mena de primera pedra virtual del nou Camp Nou, que va en el sentit de, un cop llepades les ferides, mirar definitivament endavant. En qualsevol cas, hi ha feina feta i aprofitada –el projecte és el de Bartomeu amb modificacions– però queden moments clau per superar. El més immediat és l’assemblea, en la qual Laporta haurà d’explicar amb detall com es finança, qui ho finança (probablement Goldman Sachs) i en quines condicions i amb quines garanties es retornen els diners, si vol que els compromissaris li autoritzin fins a 1.500 milions. Perquè per molt sòlida que sigui la marca Barça i fiables els seus gestors actuals, el prestatari d’aquesta milionada sap que el Barça necessitarà dècades per tornar-la i quan ho aconsegueixi, farà molts anys que Laporta ja no serà el president. I a ningú se li escapa que els riscos es cobreixen amb garanties.