El Barça impulsa la natalitat i la cultura en una campanya ferma a favor de regalar temps lliure als seus seguidors per tal que puguin recuperar hàbits sexuals amb la parella o llegir els grans clàssics de la literatura universal. Ja no tenim Unicef, però no ens enganyem, la labor per realçar un país mancat de fills i d’intel·ligències adobades de coneixement és una tasca pròpia d’una entitat preocupada pel bé comú del país.

La dinàmica sempre és la mateixa: a mitja tarda el seguidor escèptic fa un comentari sobre l’apatia davant el partit concret mentre organitza l’horari nocturn per seguir la primera part de reüll, i mira, com que l’esperança és el principi de tota frustració, al minut vint inicia una lletania de blasfèmies contra els problemes provocats arran del traspàs de Luis Suárez a l’Inter per tal d’eixugar el deute provocat com a conseqüència de la construcció del Camp Nou. Són deu minuts de negació on es barreja la neurosi de recordar el Barça de Guardiola amb la idealització més crua del trienni de Gaspart, però un cop ha acabat aquest marc temporal de derrota periòdica amb tendència infinita, doncs res, es passa a l’acceptació i la cerca de noves rutines per tal de realçar anímicament el dissabte a la nit.

A partir d’aquí la primera ocupació pot ser la lectura, recuperar el vell propòsit de llegir ‘Incerta Glòria’ de Joan Sales o anar a obres més actuals com ‘La casa de foc’ de Francesc Serés, però bé, si no ets tant de lectura no passa res, mai és un bon moment per tenir un fill però sempre és un bon moment per pensar a tenir un fill. És més, per un tema de càlcul de cicles tenir un fill durant una època desastrosa del Barça t’assegura que la criatura prendrà consciència de la realitat durant anys daurats del barcelonisme. Així doncs, decideix: comença a llegir o recupera el vell desig de la paternitat, sigui el que sigui serà prolífic i tot gràcies a la decadència d’un Barça que s’immola per ajudar-nos a tenir una vida més plena. Gràcies Barça per fer Catalunya un país millor.