L’EDITORIAL
L’èxit de Paula Badosa, i les que s’han quedat pel camí
“La sensació que tinc és que va tot molt ràpid”, diu Paula Badosa en l’entrevista que publiquem avui. Més que ràpid, el que causa vertigen és l’acceleració. La resposta ve d’un recordatori: fa només dos anys el seu objectiu era entrar en el top 100, quan ara la jugadora de Begur busca un lloc entre les vuit millors, una posició de privilegi molt poc habitual en el tennis català.
L’esport individual, i especialment el que és de competició entre dos –com el tennis–, té unes exigències i unes especificitats als quals no tots els esportistes responen de la mateixa manera i en els mateixos moments. Badosa, nascuda el 1997, n’és un exemple. Guanyadora júnior a Roland Garros el 2015, semblava que el salt als primers llocs del rànquing WTA fos una obligació immediata. I Badosa, com totes les jugadores, necessitava el seu temps, que en el seu cas ha estat de cinc anys. Aquesta pressió i –no es pot ignorar– la dels entorns personals i la de les expectatives econòmiques que genera el tennis és sempre al darrere dels episodis que s’escapen de la teòrica normalitat. Badosa, com a mínim, se n’ha sortit al cap d’uns anys després de superar canvis d’entrenador, lesions, una depressió... D’altres –moltes– no aixequen mai més el cap i deixen l’esport quan tenien potencial per destacar, algunes es refan però mai arriben a dalt i són comptadíssimes les que triomfen com a sènior tot just després d’acabar l’etapa júnior. Qui no ho vulgui veure així, que recordi els problemes de salut mental que pateix Naomi Osaka, sense els quals seria la número 1 del món indiscutible.
Tornant a Badosa, la seva explosió arriba en un molt bon moment perquè les circumstàncies esmentades que afecten Osaka i l’absència d’una altra gran jugadora dominant fan que els canvis de número 1 del rànquing siguin molt freqüents. Des del declivi natural de Serena Williams no hi ha un referent mundial. Les èpoques de llargs monopolis de Martina Navratilova, Stefi Graf, Monica Seles, Martina Hingis i la petita de les Williams han passat a la història.
En altres paraules, hi ha una dotzena llarga de jugadores que són potencials finalistes d’un Grand Slam i Badosa té l’oportunitat d’afegir-s’hi. I, tornant a la pressió, a la jugadora catalana li’n ve una altra al damunt: al 2022 haurà de defensar els punts i la posició igualant com a mínim els resultats obtinguts aquest 2021. Una altra de les particularitats del tennis, que tracta els seus esportistes com si fossin agents comercials: si no millores els resultats de l’any anterior, no tens èxit.