L’EDITORIAL
Ansu Fati i Pedri: el Barça posa els fonaments de la pròxima dècada
L’ampliació, millora i blindatge del contracte d’Ansu Fati, com fa uns dies la de Pedri, poden semblar part de la rutina de gestió del Barça quan, ben lluny d’aquesta aparença, constitueixen èxits estratègics en el treball de fonamentació d’un equip per a la pròxima dècada.
És molt probable que si Messi hagués continuat al Camp Nou, la necessitat i la pressió per afrontar una planificació integral del futur hauria estat menor. Però la marxa de l’argentí ha engegat el procés del cau i net. I, posats a fer la feina, com més aviat s’enllesteixi, millor.
Els casos d’Ansu Fati i Pedri són especialment sensibles. Es tracta de dos jugadors als quals, a banda de ser diferencials tan sols amb 18 anys, no s’entreveu quin és el seu sostre. A diferència de la majoria, amb 18 anys ja no hi ha dubtes sobre la seva aptitud per liderar una generació sencera. Després de la marxa de Messi i del desenllaç no desitjat amb Ilaix Moriba –un altre jove amb potencial per jugar en el primer equip– el Barça s’havia d’assegurar que no se li escapés cap més joia, i les més polides que té ara mateix són Ansu i Pedri. Altra cosa és que un contracte llarg, ben pagat i amb 1.000 milions de clàusula impliqui esperar d’ells que siguin els nous Messi i Iniesta des d’ara mateix. Si fan aviat aquest salt serà fabulós, però és absurd confiar-hi a curt termini. Primer, perquè per madurs que siguin, estan exposats als alts i baixos propis de la seva edat. Però també perquè Ansu ve d’un any sense jugar amb quatre operacions i Pedri ha viscut la situació contrària i té en perspectiva dues temporades senceres sense un període de descans lògic.
L’acord amb els dos joves més indiscutibles del Barça té una virtut afegida: el club torna a recuperar la iniciativa en la gestió d’aquest capítol i ho fa amb èxit, un fet que relativitza el cas d’Ilaix, que ja no és tan cridaner per a la resta de valors del planter. En contrapartida, el blindatge a llarg termini d’Ansu i Pedri obliga el club a ser responsable i rigorós en hipotètiques millores abans del venciment, en el cas que el creixement dels jugadors ho aconselli. Els episodis dels reiterats increments salarials de Messi que provocaven una allau de peticions en el mateix sentit d’altres jugadors –i que són un dels orígens de la crisi econòmica actual– s’hauran de saber gestionar més bé que en el passat.
El seguiment diari del Barça es focalitza sobretot en el curt termini i en els resultats. Ara mateix, en els tres partits de la setmana, contra el València, el Dinamo de Kíev i el Madrid. Com a màxim l’impacte d’aquests partits s’estendrà a aquesta temporada. En canvi, tenir Ansu i Pedri lligats i contents pot ser decisiu en la reconstrucció del Barça, en un cicle, en una generació sencera, més enllà d’una temporada com aquesta 2021/22 amb diversos protagonistes a la gespa i a la banqueta que acabaran la seva feina quan finalitzi aquesta transició.