Koeman és un home de club incapaç de veure que la seva dimissió immediata és necessària per salvaguardar el present d’aquest club a nivell esportiu, i per tant, si no té la perspectiva real d’una plantilla ofegada per la mediocritat del seu líder, doncs pensarem que l’home de club vol cobrar íntegrament el contracte que va firmar amb el president sortint sabent que hipotecava econòmicament el president entrant. Tot plegat un xic confús.

Arribats a aquest punt no val la història de l’heroi de Wembley perquè qualsevol mèrit del passat no justifica el desastre del present, i menys, si aquesta apocalipsi esportiva se sustenta precisament amb la glòria del Koeman jugador que no té res a veure amb la misèria del Koeman entrenador, a qui no podem seguir elogiant pel tema dels joves perquè fer créixer tota una generació acompanyada d’un equip tancat per defunció també és una manera de fer malbé una fornada que és l’única esperança d’un demà mínimament digne: els joves no són un escut per protegir-se de les pròpies mancances, ja no s’hi val.

Així doncs, arribats a aquest punt, si Laporta realment no té una alternativa per a la banqueta tan sols ens queda exigir la dimissió a Koeman per la pretesa imatge d’home de club, i si llavors el president no té ningú ja començarem a demanar explicacions sobre la gestió esportiva d’aquests primers mesos on s’ha pres el nom de Johan Cruyff en va i s’ha dirigit el club a nivell esportiu amb la via d’assaig i error que, no ens enganyem, ens allunya completament dels motius pels quals es va alçar fa set mesos a la presidència. La situació és límit i, és clar, no tenim un Messi que ens permeti tapar la merda a curt termini. Pinta malament. Molt malament.