L’EDITORIAL
En mans del sentit comú de Xavi
Com estava dit, escrit, reiterat i demostrat fins a l’esgotament, quan un club manté un entrenador sense estar-ne convençut, l’acaba fent fora més d’hora que tard. Koeman ja és passat a la banqueta del Barça. El context i moment històric del club no li han fet justícia perquè no li han permès expressar-se plenament com a tècnic, i la sensació que queda d’aquests 15 mesos és que el seu dipòsit de coneixement és més buit del que realment deu ser.
El partit del Rayo no ha estat el pitjor del Barça amb Koeman. Sense anar gaire lluny, el matx contra el Dinamo de Kíev de fa una setmana va ser més preocupant, tot i la victòria. La destitució també arriba després d’un dia especialment precari, sense Ansu, sense Pedri i sense l’anunciat retorn de Dembélé. Però res d’això té la més mínima importància quan s’encadenen dues derrotes, quan en la lliga el Barça és novè, lluny del primer, quan la sensació és que el partit del Rayo és més de la seva lliga que el del Madrid... En definitiva, quan es veu trontollar l’objectiu de mínims irrenunciable, que no és guanyar cap títol sinó entrar en la pròxima Champions. Tot i que la Superlliga en prometia més, la Champions garanteix més de 70 milions si s’arriba a vuitens, mentre que l’Europa League n’aporta poc més de 30... al campió.
Tot va enfocat cap a Xavi. Pocs entrenadors encaixen més bé amb la banqueta del Barça i amb la filosofia futbolística de Laporta. Cap de les dues parts voldria iniciar la relació en un moment com l’actual, però amb una mirada a llarg termini, pensant en un projecte coherent per a la pròxima dècada, no hi ha alternativa millor. Per tant, el Barça i Xavi estan predestinats a entendre’s, si no és que ja s’han entès. Tant president com tècnic han de deixar de banda el que els pugui haver distanciat durant aquest any perquè el que hi ha en joc és molt més important que qualsevol ego.
El repte del terrassenc és ingent. Revertir la dinàmica de l’equip no s’aconsegueix amb la seva sola presència, per ascendència que tingui sobre el vestidor i el conjunt del barcelonisme. Xavi haurà d’implantar un pla de xoc, però ho haurà de fer tenint en compte les limitacions del moment i adaptant les seves peticions a una doble realitat: ni es pot refer l’equip de cap i de nou –en el mercat d’hivern tampoc hi haurà marge per a grans inversions– ni l’economia del club permet fer acomiadaments i contractacions en massa per rellevar l’staff actual i el seu entorn, que era una de les condicions que es van filtrar que Xavi havia posat a la primavera. El nou tècnic també haurà d’explotar al màxim el sentit comú per canalitzar la utilitat que encara tenen els veterans de la plantilla. Dit d’altra manera, Nico, Gavi, Araujo i Ansu són el futur, però Busquets, Piqué o Jordi Alba no poden ser eliminats de sobte del present. I l’articulació d’aquest nou projecte, cal recordar-ho de nou, amanida amb l’obligació d’arribar com a mínim al quart lloc de la lliga. Una missió colossal.