Les victòries ajustades contra rivals mediocres poden ser el pròleg de derrotes sagnants contra els grans d’Europa: els teus rivals d’ahir que et miren amb la nostàlgia de qui presencia una ruïnes imperials i un exemple a evitar. Així doncs, davant d’aquesta bifurcació d’interessos hem de valorar si realment és imprescindible la classificació per als vuitens de la Champions més enllà de l’evident benefici econòmic, ja que el risc d’una nova carnisseria quan cerques certeses on agafar-te possiblement no compensa perquè tan sols serveix per obrir nous traumes difícils de guarir.

No parlo de desitjar la derrota a Kíev, sinó d’entendre que una eliminació en la primera fase pot resultar positiva a l’hora de protegir un equip en formació incapaç de competir contra plantilles d’alt nivell, primer de tot perquè tens una pèrdua de gol inaudita en la història moderna del club; després, per la necessitat dels joves de prendre musculatura competitiva; i finalment, per l’absència d’uns canvis de lideratge urgents que impossibiliten obrir finestres perquè corri l’aire: els quatre capitans eren titulars en el 4-0 del 2017 al camp del PSG, i evidentment a Roma, Liverpool i Lisboa.

Així doncs, no enganyem l’aficionat que s’absenta del Camp Nou, no estem per classificar-nos per la Champions i ni molt menys per competir-hi amb certes garanties de no prendre mal. A partir d’aquí cadascú es pot creure els discursos de som el Barça i Catalunya és la Dinamarca del sud, però si no objectivem sense vaselina la misèria esportiva de l’entitat seguirem construint quimeres nocives per a l’autoestima de l’equip.

Conseqüentment, una hipotètica victòria a Kíev (dic hipotètica perquè si no has guanyat el Cadis, el Rayo, l’Alavés i el Granada, és difícil pensar que ho pots fer a Kíev) acabaria sent evidentment un alleugeriment momentani, una porta oberta a continuar lluitant per alguna cosa, però a la llarga, pot ser la via directa a un creuament de vuitens contra City, PSG, Liverpool o Chelsea, o sigui, l’eliminatòria que pot donar una bufetada gratuïtat a un equip necessitat d’abandonar progressivament les cures intensives. Per pensar-hi una mica: si no guanyem a Kíev, tampoc és un drama.