Si el Barça no gua­nya demà a Kíev no estarà matemàtica­ment eli­mi­nat de la Cham­pi­ons men­tre el Bayern de Munic con­tinuï impla­ca­ble, però el mis­satge del Barça també en serà, d’impla­ca­ble, per nega­tiu. El par­tit és una semi­fi­nal per tenir una final con­tra el Ben­fica al Camp Nou. Qual­se­vol error té mol­tes pos­si­bi­li­tats d’enviar el Barça a l’Europa Lea­gue o cap a casa, un esce­nari que plan­teja la para­doxa de la trom­pada econòmica que repre­sen­ta­ria con­tra­po­sada amb l’acla­ri­ment del pano­rama espor­tiu per cen­trar-se en l’objec­tiu del quart lloc en la lliga i que la pata­cada al pres­su­post no es con­ver­teixi en un sinis­tre.

Sergi fa el que pot, que no és poc però no ho és tot. Que con­vo­qui Araújo, Dembélé, Ansu i De Jong delata la trans­cendència del moment i que el Barça vol jugar totes les seves car­tes, tot i que algu­nes d’aques­tes qua­tre noves esta­ran clara­ment limi­ta­des perquè Dembélé fa una eter­ni­tat que no juga, el genoll d’Ansu encara fa patir i la fra­gi­li­tat mus­cu­lar d’Araújo inqui­eta. A més, fal­ta­ran l’auto­ri­tat de Piqué a Europa i l’ofici a l’àrea del Kun.

Tan­tes entra­des i sor­ti­des de l’equip posen de mani­fest una vegada més que, amb Messi o sense, amb Koe­man o sense, la tem­po­rada del Barça es resu­meix amb un cúmul de situ­a­ci­ons adver­ses que s’aca­ben entor­to­lli­gant les unes amb les altres fins que es poten­cien els efec­tes. Quan els pro­ble­mes són múlti­ples aspi­rar a resol­dre’ls en bloc és gai­rebé utòpic. Una feina que Sergi intenta començar amb el seu con­cepte d’orde­nació de l’equip i que Xavi haurà de maxi­mit­zar.

Dit això, el Dinamo de Kíev no hau­ria de plan­te­jar obs­ta­cles insal­va­bles al Barça amb més bai­xes que poguéssim ima­gi­nar, amb la con­dició que els blau­grana sal­tin al gèlid estadi Olímpic de Kíev sense que les difi­cul­tats per mar­car que arros­se­guen des de fa set­ma­nes afec­tin el seu equi­li­bri.