Si el Barça no guanya demà a Kíev no estarà matemàticament eliminat de la Champions mentre el Bayern de Munic continuï implacable, però el missatge del Barça també en serà, d’implacable, per negatiu. El partit és una semifinal per tenir una final contra el Benfica al Camp Nou. Qualsevol error té moltes possibilitats d’enviar el Barça a l’Europa League o cap a casa, un escenari que planteja la paradoxa de la trompada econòmica que representaria contraposada amb l’aclariment del panorama esportiu per centrar-se en l’objectiu del quart lloc en la lliga i que la patacada al pressupost no es converteixi en un sinistre.

Sergi fa el que pot, que no és poc però no ho és tot. Que convoqui Araújo, Dembélé, Ansu i De Jong delata la transcendència del moment i que el Barça vol jugar totes les seves cartes, tot i que algunes d’aquestes quatre noves estaran clarament limitades perquè Dembélé fa una eternitat que no juga, el genoll d’Ansu encara fa patir i la fragilitat muscular d’Araújo inquieta. A més, faltaran l’autoritat de Piqué a Europa i l’ofici a l’àrea del Kun.

Tantes entrades i sortides de l’equip posen de manifest una vegada més que, amb Messi o sense, amb Koeman o sense, la temporada del Barça es resumeix amb un cúmul de situacions adverses que s’acaben entortolligant les unes amb les altres fins que es potencien els efectes. Quan els problemes són múltiples aspirar a resoldre’ls en bloc és gairebé utòpic. Una feina que Sergi intenta començar amb el seu concepte d’ordenació de l’equip i que Xavi haurà de maximitzar.

Dit això, el Dinamo de Kíev no hauria de plantejar obstacles insalvables al Barça amb més baixes que poguéssim imaginar, amb la condició que els blaugrana saltin al gèlid estadi Olímpic de Kíev sense que les dificultats per marcar que arrosseguen des de fa setmanes afectin el seu equilibri.