L’EDITORIAL
Límit d’edat per frenar les morts en el motociclisme
La federació internacional de motociclisme ha adoptat un paquet de mesures per posar fi a la gravetat dels accidents que aquesta temporada han costat la vida a tres joves pilots en categories internacionals. Algunes és clar que seran efectives, com l’extensió a les categories de formació de determinats elements de protecció personal obligatoris en el campionat del món i el reforç de les mesures de seguretat dels circuits i de les assistències. D’altres, però, fa la sensació que seran més efectistes, i entre aquestes destaca sobretot l’increment de l’edat mínima per competir en el mundial dels 16 anys als 18 per a Moto3 i Moto2. Ja fa uns anys que les edats mínimes van a l’alça, de manera que els rècords de precocitat han passat a la història
El suís Jason Dupasquier va perdre la vida en la Q2 de Moto3 en el GP d’Itàlia, l’andalús Hugo Millán ho va fer a Motorland en una cursa de l’European Talent Cup i el català Dean Berta Viñales va morir a Jerez en una prova del mundial de Supersport 300. Aquests últims casos posen de manifest que la regla de l’edat és, com a mínim, font de controvèrsia. Perquè Dupasquier tenia 19 anys i hauria pogut competir igualment, mentre que Millán (14) i Viñales (15) no disputaven el mundial de MotoGP.
Que la regla no genera consens ho demostra que ni entre els pilots de MotoGP hi ha acord. Mentre Marc Márquez l’aplaudeix –tot i que ell mateix va debutar en el mundial amb 15 anys acabats de fer i va ser campió de 125 cc amb 17– i Pol Espargaró li fa costat, Àlex Rins no la compra i al·lega que només haurien de pujar de categoria els primers classificats per garantir que el comportament a pista, la valoració de riscos i el respecte pels rivals és l’adequat.
Des del cim del motociclisme, la base queda lluny. A aquest esport s’hi pot accedir des dels 7 anys amb les competicions de minimotos i a partir d’aquí comença l’escalada. Si hi ha consens que en els esports d’equip els entrenadors dels primers nivells han de ser formadors i de qualitat, amb més motiu quan es tracta d’un esport de risc elevat. Per tant, val més que la FIM i les federacions afiliades no es preocupin tant de les edats –dins d’un ordre, perquè situar el 12 anys la mínima per competir en un circuit de GP sembla apropiat– i s’escarrassin a popularitzar la difusió (i els preus) dels diversos elements de protecció personal. I que s’escoltin les idees de pilots amb criteri, com Pol Espargaró, que tot i estar d’acord amb l’augment de l’edat reclama canvis tècnics en les motos de formació per fer-les més complicades de pilotar, que no sigui tan fàcil anar al límit i que el talent de cadascú pugui destacar sense necessitat de veure curses amb grups tan nombrosos com hi ha ara. Tampoc seria sobrer endurir de veritat les sancions als comportaments perillosos –res de punts ni penalitzacions en segons, sinó curses de suspensió– i plantejar-se un reducció de potències, una simplificació dels pneumàtics i una limitació de materials cars per revertir la inacabable millora dels temps per volta.