L’EDITORIAL
Xavi: expectatives des d’avui mateix
El present del Barça es diu Xavi, tot i que el seu contracte inicial ni tan sols s’estén fins a final del mandat de Laporta. Si el tècnic de Terrassa s’hi sent còmode, benvinguda sigui aquesta durada, que no hipoteca el club. I si, a banda del present, també el futur blaugrana porta la firma del tècnic terrassenc serà un senyal magnífic.
En qualsevol cas, Xavi genera consens sobrat com perquè si classifica l’equip per als vuitens de la Champions i remunta fins al quart lloc de la lliga –no aconseguir-ho sí que seria una hipoteca– el barcelonisme doni per bo aquest any que, es miri com es miri, haurem de considerar de transició. Els 10.000 seguidors que s’han citat per la seva presentació aquest migdia al Camp Nou –podrien haver estat el doble, sotmesos a una llarga espera per assistir a un acte protocol·lari de deu minuts– és un termòmetre fiable de les grans expectatives que genera un entrenador de només 41 anys, el capità de l’última Champions blaugrana (2015).
Amb Xavi, allò que hem convingut a denominar com l’estil Barça –joc de posició, combinació per generar desequilibri, possessió de la pilota, bloc alt i equip junt–, protagonista dels grans èxits a partir del primer mandat de Laporta, tornarà al primer pla perquè és una faceta que Xavi domina com cap altre migcampista que hagi vestit de blaugrana en les últimes tres dècades. Cap té tan interioritzat què significa el futbol que vol el Camp Nou i, per tant, cap té tanta autoritat per interpretar com s’ha de fer evolucionar aquest futbol. Perquè Xavi sap –i tothom n’hauria de ser conscient– que el joc dels sis títols del 2009 no garanteix els triomfs avui dia . El mateix Guardiola ha practicat un revisionisme constant de la seva idea futbolística tant al Bayern com al City, i no cal recordar com li està costant fer-lo triomfar en la Champions.
Amb tots aquests matisos –i un altre gens menor que és la reconstrucció esportiva de l’equip i el reflotament econòmic del club–, és probable que l’arribada de Xavi sigui l’última oportunitat de demostrar que aquest estil Barça continua sent una opció guanyadora. Si no ho aconsegueix ell es fa difícil pensar que cap altre entrenador s’ho plantegi com a repte.
Tornant a Guardiola, quan es va posar a entrenar tenia tot el futbol al cap. Xavi s’estrenarà ara en una situació similar a la de Pep el 2008 –també amb un coneixement futbolístic indiscutible– i la seva frescor, l’empenta de tenir-ho tot per fer i una mirada oberta han de ser els seus arguments diferencials en aquest moment de màxima dificultat.