L’EDITORIAL
L’autèntic valor de Dani Alves
La primera vegada que es va apuntar la possibilitat que Dani Alves fos el primer reforç d’hivern del Barça hi va haver qui s’ho va prendre a broma. A mesura que es veia que els desmentits no eren categòrics també es va modificar la reacció, fins que el fitxatge s’ha confirmat.
El moment del Barça obliga a revisar totes les línies d’actuació, tots els pressupòsits. Ja no hi ha dogmes, no hi ha impossibles. Dani Alves acabarà aquesta temporada amb 39 anys i tornarà al Barça sis anys després d’haver marxat del club per voluntat pròpia i d’haver jugat al Juventus, d’haver compartit vestidor amb Neymar al PSG i de dues temporades al São Paulo que semblaven la maniobra d’aterratge per a una retirada que ara, amb la incorporació al Barça i l’expectativa d’un mundial d’aquí a un any, s’allunya en l’horitzó.
Per a una majoria, aquest fitxatge no hauria encaixat mai en un Barça de constants vitals normalitzades. Però aquest mai, posat en el context de la temporada 2021/22, també està sotmès a revisió.
Com encaixa Dani Alves al Barça? Té 38 anys i serà el més veterà de la plantilla, però també és cert que la seva condició mèdica i física no es correspon aparentment a aquesta etapa de la vida. Les lesions l’han respectat prou. Però sobretot s’han de tenir en compte un parell de conceptes que Xavi ha reiterat tant com ha pogut en la seva arribada al Barça. El primer és obrir el camp jugant amb extrems enganxats a les línies. A falta de saber si Alves serà lateral o extrem i quin és el seu encaix amb Sergiño Dest, el que no admet qüestió és que a Xavi, la banda dreta li sembla manifestament millorable.
L’altra faceta que reforça la incorporació de Dani Alves és el lideratge. Xavi fugia d’identificar aquest valor amb algun jugador concret de la plantilla actual, si bé admetia que en el passat, Puyol, Iniesta o Messi, cadascú a la seva manera, havien liderat el vestidor. El nou entrenador del Barça s’apuntava a la idea d’una pluralitat de lideratges, segurament per convicció però també pel perfil dels veterans actuals, als quals coneix perfectament. És aquí on el caràcter de Dani Alves injecta positivitat, empenta i competitivitat a una plantilla polaritzada –veterans il·lustres i jugadors molt joves, amb Ter Stegen i Frenkie de Jong de ponts– sobre la qual tindrà ascendència des del primer dia. D’això també se’n diu lideratge, i Alves el podrà començar a exercir des de dilluns mateix, encara que no pugui jugar cap partit fins al gener. Serà aleshores quan, a més, se sabrà si la seva arribada també té un efecte futbolístic revulsiu com el que va tenir, per exemple, Edgard Davids (2004) en la primera temporada de Rijkard (i de Laporta) al Barça.