Per culpa de l’ús i sobretot de l’abús, s’ha acabat diluint l’autèntic sentit de les paraules llegenda i mite. S’apliquen amb generositat, sovint sense gaire reflexió, perquè són una solució expressiva còmoda, quan s’haurien d’associar realment amb un grup reduït d’escollits.

Valentino Rossi sí que és una llegenda i un mite. La història del motociclisme no es podrà explicar mai sense el seu nom en lletres grosses, en lloc preeminent. Aquesta és la prova del cotó per saber si tenim a davant un mite o no.

Els seus números són enormes però queden petits davant la immensitat d’un esportista de dimensió mundial. Només Giacomo Agostini el supera en algun registre gràcies al fet que mig segle enrere alguns pilots competien en dues categories alhora. Per la resta, la col·lecció de rècords de Rossi no admet comparació. Quan ell ja era campió del món (125 cc, 1997) els dos últims campions de MotoGP (Joan Mir i Fabio Quartararo) no havien nascut. Ha disputat 432 grans premis, el 44,4% de tots els que s’han fet des que va constituir-se el campionat del món (1949). Ha completat 25 temporades i en 24 ha pujat alguna vegada al podi. Són elements d’anàlisi més aclaridors que l’enumeració de rècords.

Valentino, il dottore, ha aguantat al manillar de les exigents MotoGP fins als 42 anys, una edat en que l’alta competició en dues rodes només és per als pilots de raids, i gràcies. Ni la polèmica amb Marc Márquez del 2015 i 2016 el va desgastar en termes de popularitat. En els últims anys ja no ha aspirat al títol però malgrat tot, a les grades dels circuits el groc amb el 46 ha resistit l’embat de les noves generacions i han continuat sent majoria fins al seu epíleg.

Afortunadament, no va plegar a finals del maleït 2020 de la pandèmia i ha pogut acomiadar-se com toca en cada circuit. Rossi ha acabat sent una marca, un negoci que ha agafat una dimensió desconeguda per a un pilot de dues rodes i que, en paral·lel, ha fet créixer la dimensió d’un campionat que abans de la seva arribada tenia un impacte mediàtic molt diferent.

El nou vegades campió del món no deixarà de donar gas. Segur que continuarà fent evolucionar les motos dels seus equips en el mundial i, sobretot, intentarà ser guanyador ara al volant. Mentre encara sumava victòries en MotoGP ja havia disputat diversos ral·lis del mundial, va guanyar un parell d’edicions del RallyShow de Monza –amb pilots del mundial de ral·lis com a rivals– i aquest 2021 ja s’ha posat al volant d’un Ferrari en una cursa de resistència de 12 hores. Rossi no anirà a passar l’estona, voldrà competir amb els millors, probablement ho aconseguirà, i el campionat que l’aculli també hi guanyarà.