L’EDITORIAL
Futbolistes abandonades a la seva sort
El Barça és la punta de llança del futbol de dones i el fet de ser campió de la Champions i hegemònic en la lliga estatal fa que actuï com a tractor d’imatge. O aquesta hauria de ser l’esperança. La realitat esportiva ja delata, però, que s’està a anys llum. El Barça acaba de golejar el Llevant, un equip que es va quedar a les portes de la fase actual en la Champions, i ho ha fet amb baixes, fent rotacions i jugant gairebé a entrenar-se. I si això passa amb el Llevant, és fàcil imaginar la correlació de forces quan el rival és dels més precaris.
Aquesta competició declarada professional té moltes dificultats per universalitzar les condicions de treball que li haurien de ser pròpies. La lliga estatal té 16 equips i alguns tenen un nivell esportiu massa baix, sovint com a conseqüència d’un treball precari. Aquell conveni tan de mínims continua fora de l’economia d’alguns clubs o fora de la consciència d’alguns dirigents que continuen discriminant els equips de dones fins a límits insuportables, incompatibles amb un treball digne. L’últim cas és el del Rayo. No tan sols les jugadores cobren salaris ínfims comparats amb l’equip homònim masculí, també denuncien que els perceben amb retard, i tot just som al novembre. Però això no és tot. En l’últim Rayo-Athletic, una jugadora local va rebre un fort cop al cap i va haver de ser atesa pel metge de l’Athletic perquè el Rayo no en tenia cap de disponible.
Dels 16 equips de primera divisió femenina, 13 pertanyen a clubs de LaLiga. Ni les excepcions, el Granadilla, el Madrid CFF i l’Sporting de Huelva, tindrien excusa per maltractar els seus equips femenins però en el cas de clubs que mouen milions d’euros les diferències de tracte són sagnants perquè atempten contra la igualtat de les persones. Es pot debatre si els salaris han d’estar o no en funció del negoci que es genera, però en l’accés a les condicions de treball, la desigualtat ha de ser fins i tot denunciable. Si això passa en la flamant categoria professional, fa basarda imaginar com es viu en les categories anònimes.
I mentre les jugadores van protestant sense jugar la pilota durant uns segons davant la inhibició del CSD en el procés d’aprovació dels estatuts de la seva lliga professional, la gran preocupació de la RFEF sembla centrar-se a sancionar el Llevant, la Real Sociedad amb tres punts i el Vila-real amb sis per un acte tan criminal com no lluir l’escut de la federació durant un partit (dos en el cas groguet). Els clubs consideren que no hi estan obligats perquè, en ser una competició professional, els drets d’imatge els pertanyen.