L’objectiu no és assenyalar un col·lectiu o un país ni formular conclusions categòriques, però la coincidència en el temps de la sentència contra Benzema per l’obscur afer de l’extorsió a Valbuena, la truculenta i criminal agressió a Kheira Hamraoui i l’últim episodi de la inacabable espiral de violència als estadis francesos causa perplexitat i obre un interrogant: existeix un costat fosc del futbol francès?

Els tres casos són de perfil diferent però tenen un conducte delinqüencial comú. A Benzema –candidat als premis Pilota d’Or i The Best, tampoc cal oblidar-ho– l’han condemnat a un any de presó (que no complirà) i a 75.000 euros de multa en considerar-lo coautor d’un xantatge a Valbuena perquè pagués diners a canvi que no es fes públic un vídeo de contingut sexual. Un assumpte fosc i sòrdid que obliga a preguntar-se per què un jugador d’aquest nivell cau en la trampa d’uns gàngsters –hi ha quatre condemnats més, amb penes fins i tot superiors– i enlloc de denunciar uns fets repugnants es presta a col·laborar-hi.

L’agressió que va patir Kheira Hamraoui és tan recent que no s’ha aclarit, però l’assumpte és d’una truculència màxima. En un primer moment, perquè la policia hi va relacionar la seva companya del PSG Aminata Diallo –posteriorment exculpada– i en la fase actual, perquè s’investiga si la parella d’Eric Abidal –exparella des de fa pocs dies, justament arran d’aquest tema– va preparar una revenja contra Hamraoui per una infidelitat de l’exjugador blaugrana. A Hamraoui li van intentar trencar les cames –el seu estri de treball principal–, en el pitjor estil de l’hampa dels carrerons foscos de Marsella.

La ciutat portuària és, precisament, on juga l’Olympique, un equip que –no pot ser casualitat– surt a la foto de la majoria d’episodis violents que sovintegen més als estadis de la Ligue 1 que en els de cap altra gran lliga a Europa. L’OM, i ara en particular el seu jugador Dimitri Payet, són el blanc de les ires de les aficions rivals. Diumenge passat va ser a Lió, però a l’agost havia estat a Niça, però la mateixa afició de l’OM té un nucli d’indesitjables amb una fitxa policial que fa por.

El seguidor lionès autor del cop d’ampolla ja ha estat condemnat a sis mesos de presó (exempts de compliment, com en el cas de Benzema) i haurà d’anar a comissaria els dies de partit, però les qüestions de fons continuen presents. Què hi fa gent com aquesta als estadis? On és la responsabilitat dels clubs per identificar, fitxar, denunciar si cal i vetar de manera efectiva l’accés als estadis dels violents? On són els canvis legislatius llargament promesos pels governs?

Evitarem lligar aquests casos com un allioli, però no podem ignorar que França té un problema de violència vinculada a l’esport i que aquests comportaments tenen facilitat per escampar-se sobretot si troben terreny adobat en entorns propers. I els veïns del sud som nosaltres. Afortunadament, l’esport català fa anys que camina en sentit contrari, amb profusió de campanyes i estratègies per aïllar els intolerants i expulsar els violents. No ens relaxem.