L’EDITORIAL
El Barça i el cas Benaiges
És impossible que el Barça pugui passar de puntetes en l’afer Albert Benaiges. En pot sortir indemne, però s’hi haurà d’implicar, d’arromangar, per preservar la seva netedat. El cas dels abusos a nens i nenes d’una escola de Barcelona, presumptament perpetrats per l’excoordinador del futbol base blaugrana i publicat pel diari Ara, no és el primer ni probablement serà l’últim, però és d’una gravetat social extrema. Primer, perquè té un marc temporal molt extens, de dues dècades. Vint anys són molts. També perquè les situacions d’abús partirien d’una posició de blindatge de Benaiges, intocable a l’escola. I finalment, perquè sembla que la direcció del centre va mirar cap a una altra banda. Els casos produïts a l’escola Barcelona ja no tindrien recorregut penal perquè haurien prescrit.
No podem ser ingenus i ignorar que aquest nou i sorollós afer d’abusos en l’àmbit escolar té la repercussió que té perquè s’ha connectat a l’amplificador més potent que existeix, el Barça. Cal aturar-se en aquest punt per entendre la reacció de Laporta ahir a Pamplona. Segurament no era el moment d’advertir que el club es defensarà de qui el vulgui empastifar –això ja es dona per descomptat– sinó de comprometre’s a investigar, però la distorsió per les invectives dels antilaportistes confessos va ser més potent. Conscient que ahir la qüestió el va agafar a contrapeu, Laporta s’ha compromès avui a prendre la iniciativa per detectar i defensar hipotètiques víctimes en l’entorn del club. En el cas del Barça, el termini d’investigació penal podria continuar obert, i aquest no és un detall menor. D’altra banda, quan va ser coneixedor del cas, el Barça va tenir una resposta adequada i va prescindir de Benaiges ara fa deu dies. El que no s’havia previst és la manera d’evitar que la primera veu del club que afrontés el tema fos Xavi.
Al clan de detractors del president no els fan falta arguments per triturar-lo des del dia que va guanyar les eleccions. Abans i tot, des del dia que va decidir presentar-s’hi. Tot s’hi val: si fa, perquè fa; si no fa, perquè no fa. Tant se val si el que s’ha d’imposar és demagògia. Però dit això, el que s’espera del club en el cas Benaiges és que sigui proactiu per ser coherent amb el seu codi ètic. Sense cap pretensió de prejutjar res en aquest cas concret, és conegut que l’estat psiquiàtric dels abusadors no els permet corregir el seu comportament d’un dia per l’altre. Per tant, causa perplexitat que després de vint anys de presumptes abusos en una escola, no n’hagi transcendit cap cas en els vint anys posteriors al Barça. És més, sobta la tristesa gens impostada de Xavi a l’hora de parlar del tema, com inversemblant seria que si realment Benaiges hagués comès abusos al Barça, algú com Andrés Iniesta se l’hagués emportat al Vissel Kobe.