L’EDITORIAL
Periodisme, llengua, esport i país
La falaç polèmica lingüística creada per l’espanyolisme que actua amb mentalitat colonitzadora i els partits de dreta i ultradreta, convenientment alimentada per la cúpula judicial i amplificada pels altaveus de la caverna mediàtica, no és una envestida com una altra de la repressió contra Catalunya. És un atac contra el nucli de la convivència, contra l’argamassa que ha permès durant dècades l’existència d’un sol poble tot i els intents divisoris del neofalangisme o del lerrouxisme. És un cavall de Troia que intenta aconseguir la fractura social tantes vegades invocada –per inexistent– i que ara es veuen amb cor de provocar. I no és qüestió de menystenir les seves forces –ja sabem que repetir mil vegades una mentida pot fer que sembli veritat a ulls poc entrenats– perquè aquesta vegada, fins i tot han fet modificar la posició d’un partit, el PSC, impulsor i fill de la immersió, que fins ara s’havia mostrat com un frontó granític en qüestions de llengua.
En una comunitat nacional, no hi ha element identitat tan potent com una llengua pròpia. Per això se la volen carregar des de l’arrel, des de l’escola, tot i que votants i dirigents dels partits que alimenten l’odi o simplement es posen de perfil admeten en veu baixa que no hi ha conflicte lingüístic –només faltaria, amb les preocupants dades del retrocés de l’ús social del català–, que la immersió ha estat una fórmula d’igualtat d’oportunitats i que tot el soroll d’ara és només política.
L’Esportiu, i la seva capçalera antecessora, El 9, són a punt de fer 20 anys de presència en l’espai comunicatiu català, de periodisme pensat en català al voltant d’un marc de referència inequívocament emmarcat en l’àmbit de l’esport català. De periodisme, de llengua, d’esport i de país, quatre potes irrenunciables que preservarem mentre ens quedin forces i confiança dels lectors. Només cal veure el panorama de la premsa esportiva diària per adonar-se que som tan minoritaris com necessaris per no deixar orfe aquest espai comunicatiu. I no ens enganyem, en l’intent de destrucció de la llengua catalana el colonialisme espanyol té dos objectius definits i declarats: en primer lloc, l’escola i a continuació, els mitjans de comunicació.