En tota com­pe­tició de motor i al llarg de la història, els equips locals sem­pre han estat vis­tos amb recel pel seu pre­sumpte conei­xe­ment del ter­reny. En el Dakar, els equips no fran­ce­sos sos­pi­ta­ven del fil­tratge d’infor­mació cap als equips fran­ce­sos per part d’una orga­nit­zació fran­cesa. A Amèrica del Sud, els pilots locals es tor­na­ven de sobte més com­pe­ti­tius. Ara és Car­los Sainz i Audi els que escam­pen dub­tes sobre què sabia de més el qatarià Al-Attiyah (es corre a l’Aràbia Sau­di­taI) per no per­dre’s al final de l’etapa de diu­menge.

En pri­mer lloc, s’ha de dir que pro­tes­ten els que es per­den. Sainz ja ho va fer un any enrere –es refe­ria al recor­re­gut com a gim­cana– i David Cas­tera, el direc­tor de cursa, li va haver de parar els peus. ‘Désolée, c’est le Dakar’, que deia el cre­a­dor de la prova, Thi­erry Sabine quan algun par­ti­ci­pant se li quei­xava d’un iti­ne­rari impos­si­ble.

La majo­ria de par­ti­ci­pants es van per­dre diu­menge en aquell fatídic canvi de rumb del quilòmetre 250, a només 30 del final de l’espe­cial. Sainz i Lucas Cruz van ser dels que més temps van car­re­gar, més de dues hores, i Nani Roma i Àlex Haro una, però la majo­ria dels que es van extra­viar van recu­pe­rar el rumb en un màxim de 30 minuts. Sainz, Roma i alguns equips més –entre els quals Ter­ra­nova-Oli­ve­ras i Przy­gonski-Gottsc­halk– van arri­bar al punt con­flic­tiu abans que Al-Attiyah i Loeb, que roda­ven junts i que, tot i veure les mar­ques dels que s’havien equi­vo­cat, van tirar pel camí cor­recte. Aquest fet sus­ten­ta­ria que el qatarià dis­po­sava d’infor­mació sen­si­ble i seria tan injus­ti­fi­ca­ble que no es demos­trarà mai a menys que algú con­fessi. Però a falta de més indi­cis, el que tenim per ana­lit­zar és que alguns han per­dut dues hores en una dis­tracció en la qual la majo­ria només hi ha enter­rat uns minuts.

Tots esta­ven avi­sats: des de l’any pas­sat el Dakar intenta recu­pe­rar el con­cepte de raid –més ori­en­tació, més intuïció, més nave­gació– en detri­ment de la velo­ci­tat pura pròpia d’un ral·li. A altes velo­ci­tats, sal­tar-se un punt crític de nave­gació és més fàcil que quan el ritme és dife­rent. Que això pot pro­pi­ciar resul­tats insòlits? ‘C’est le Dakar, patron’