L’EDITORIAL
Òmicron i els partits suspesos
La variant Òmicron del SARS Cov-2 està fent estralls a tots nivells, i l’esport no en queda al marge. Però ja es va veient que causa una malaltia més lleu per a una immensa majoria dels afectats i fins i tot que la infecció té una durada més curta. La recuperació de Lenglet o Alves n’és una pista clara. Òmicron ens està obsequiant amb un inici de gener de cancel·lacions en massa però si escoltem els especialistes, alguns ho diuen entre línies i d’altres de manera més explícita: mentre aquesta variant sigui la predominant, s’imposarà un canvi de paradigma. La seva capacitat de contagi és tan alta que no trigarem gaire setmanes a tenir una part significativa de la població que haurà passat la malaltia i tindrà una immunitat molt alta durant uns mesos.
Que aquesta mutació del coronavirus causi una clínica moltt lleu s’haurà d’aprofitar per mirar la pandèmia amb uns altres ulls i distingir clarament entre potencials afectats amb factors de risc, patologies de base i no vacunats –que requeriran atenció especial– i la resta de la població, per a la qual serà un simple refredat.
Pot semblar agosarat, però amb Òmicron monopolitzant el mercat víric no ens haurem d’estripar la roba quan algú plantegi que en cas que els jugadors positius són asimptomàtics, puguin disputar un partit si es garanteix que no interacciona amb persones de risc. La conseqüència immediata seria que suspensions com la del CSKA-Barça de divendres ni es plantejarien.
Ferran Torres va conèixer el seu positiu hores després d’haver estat presentat al Camp Nou i d’haver compartit entrenament amb la resta de la plantilla, perquè era asimptomàtic. En termes de salut, a qui més en risc va posar va ser al president Laporta, que l’endemà era positiu, tot i que establir una relació directa entre els dos casos sí que és gratuït perquè hi ha molt poques hores de diferència entre els positius.