L’EDITORIAL
El Barça va tornant
Laporta proclamava que el Barça ha tornat al mercat i sostenia l’afirmació en el fitxatge de Ferran Torres. Un elemental sentit de la prudència aconsella esperar al pròxim dia 31 o, millor encara, a l’estiu vinent per catalogar una afirmació tan categòrica com la del president.
La supercopa apunta que el Barça també està tornant en termes futbolístics. Després de mesos i mesos salvant partits en nom del resultat, per fi un enfrontament que no és qualsevol, tot un clàssic, acaba amb la sensació que només s’ha de lamentar el resultat. Que l’equip de Xavi està molt verd és una obvietat tan gran com que si el partit d’ahir s’hagués programat per final de mes, el Barça hauria tingut moltes possibilitats de plomar el Madrid. Continua cometent errades que el penalitzen més que les del Madrid (el primer gol i el tercer en són exemples) però, en canvi, té una plantilla prometedora –amb desequilibris, però amb gran marge de creixement– amb una sèrie de jugadors que quan superin les pors inherents a les lesions continuades i agafin velocitat de creuer i confiïn en ells mateixos i en els companys del costat, formaran un conjunt amb moltes possibilitats.
El clàssic de lliga de la tardor es va jugar com va voler el Madrid, que fins i tot es va dosificar veient la inferioritat manifesta del Barça. Ahir va ser al revés. El Madrid es va avançar dues vegades i el Barça s’hi va tornar amb valentia, estructura i gol, i va ser l’equip d’Ancelotti el que va acabar asfixiat. Això sí, classificat.
Valorant els 120 minuts de clàssic en la seva justa mesura, es poden confirmar dues sospites. La primera, que el Madrid domina la lliga per incompareixença –fins ara– dels seus rivals de sempre, el Barça i l’Atlético. Dit d’una altra manera, el Madrid actual no està a l’alçada dels grans de veritat, del Bayern, del City, del Chelsea o del PSG i el gran obstacle que separa el Barça de lluitar per la lliga en la segona volta no és el seu dèficit de potencial sinó una diferència de punts abismal.
Ara bé –i aquesta és la segona sospita que es confirma– si l’arribada de Xavi, a banda de futbol, aporta més salut a la plantilla, el potencial de creixement que té el Barça és suficient per aspirar a guanyar la copa i prosperar en l’Europa League. I aquesta expectativa ha de ser prou estimulant quan es gira la mirada cap al que hi havia a la tardor.