Alèxia Pute­llas és la cara visi­ble i pre­mi­ada d’un èxit col·lec­tiu, d’un Barça que ho ha gua­nyat tot. Afir­mar-ho és l’única manera de man­te­nir un dis­curs amb un mínim de coherència després de la increïble llista de pre­mi­ats en la gala telemàtica de la FIFA. Alèxia i Lewan­dowski són merei­xe­dors inqüesti­o­na­bles del The Best, però a par­tir d’aquest fet, la cre­di­bi­li­tat d’aquests pre­mis decau de manera alar­mant. Sense moure’ns de l’àmbit femení, on s’ha vist que en el millor onze de l’any  no hi hagi ni una sola juga­dora d’un equip que no ha dei­xat cap rival dret? Ja fa mal d’ulls que la gua­nya­dora del The Best en quedi exclosa però es pot enten­dre per donar opor­tu­ni­tats a més juga­do­res. Però l’absència de cap altra blau­grana, inclosa una fina­lista del premi indi­vi­dual com Jen­ni­fer Her­moso, fa sen­tir ver­go­nya ali­ena. I de l’obser­vació de l’onze se’n desprèn que la majo­ria d’esco­lli­des tenen més pas­sat que pre­sent. I no obli­dem que aquest onze es fa amb el vot des les matei­xes juga­do­res. Quin fut­bol miren?

Pas­sem a la ban­queta. L’entre­na­dora del Chel­sea, Emma Hayes, encara es pre­gunta com és que la millor és ella i no Lluís Cortés. No tot és la Cham­pi­ons al llarg d’una tem­po­rada, però en l’àmbit femení, és l’ele­ment com­pa­ra­tiu més clar i en la final, el Barça ja li havia cla­vat un 0-4 al Chel­sea en 36 minuts.

Dit això, i cons­ta­tat també l’absurd d’un onze mas­culí amb Messi, Cris­ti­ano, Lewan­dowski i Haa­land –encara com no hi van afe­gir més ata­cants com Mbappé o Salah, també amb mèrits sufi­ci­ents–, s’ha de fer un esforç per rela­ti­vit­zar aquests pre­mis indi­vi­du­als ator­gats en esports d’equip. Val per al The Best i per a la resta. Quan tots són coin­ci­dents en una figura com és el cas d’Alèxia Pute­llas no hi ha dubte: tots no s’equi­vo­quen. Però quan hi ha absències tan cri­da­ne­res com les del The Best, revi­sar el fun­ci­o­na­ment és impres­cin­di­ble.