El cigalerisme com a filosofia aplicada a la gestió d’un club es basa, en primer lloc, en la visió jeràrquica de l’organigrama, on el poder és simètric a l’exercici públic del mateix; seguidament, en la responsabilització dels jugadors, bon tracte amb ells i decisions inflexibles quan prioritzen el benefici individual per sobre de l’entitat; després, amb l’ús mesurat d’un populisme cubà utilitzat per remoure les entranyes emocionals dels aficionats; i finalment en la capacitat de prendre decisions tot basant-se en l’axioma contestatari d’‘encara em tocaríeu els collons’.

Així doncs, és lògic el desconcert de jugadors malcriats per directives que governaven des de l’acoquinament quan es troben els cigaleros de Laporta, aquells que varen ensenyar la sortida a Messi, i per tant, ni suen quan li diuen a Dembélé que si no renova ja pot fotre el camp demà mateix. Ras i curt, no estem en temps de guanyar títols però sí d’apartar les sangoneres criades entre la porqueria del darrer lustre.

Per això és d’aplaudir l’actitud cigalera de Xavi, marcant jerarquia entre els desarrelats d’aquesta plantilla, fent seu el principi cruyffista de qui dubta de jugar al Barça ja pot anar tirant milles i certificant l’evidència que el club es torna a gestionar des de la llotja en lloc de manejar-lo des de certes figures del vestidor. A més, Xavi és conscient d’haver provocat la impossibilitat que Dembéle torni a trepitjar el Camp Nou, primer per coherència amb les seves paraules, i després, perquè el públic estarà esperant amb ganes aquell que exigeix quan ell mateix no s’ha exigit com a professional i, per tant, utilitza el club per trincar pasta al millor postor.

A partir d’aquí, els cigaleros de Laporta es podran equivocar, passar-se de frenada, vendre fum quan no hi ha llumins per encendre una foguera, però d’entrada, és elogiable la valentia a l’hora d’eliminar els vicis que han portat el club a l’autodestrucció, i és que ells saben perfectament que en un món de llepons i egòlatres com el del futbol, el cigalerisme és essencial per sobreviure amb garanties.