L’EDITORIAL
El moment d’or del Barça, el Joventut i el Manresa
Barça-Baxi Manresa i Joventut-Tenerife són els aparellaments dels catalans en els quarts de final de la copa després d’un sorteig que només admet una interpretació: als tres equips catalans no els podien tocar rivals més exigents. No hi havia un rival que no fos cap de sèrie amb més potencial, amb un estat de forma més exuberant que el Manresa. Que hagués perdut la condició de cap se sèrie en l’últim moment havia estat una mala notícia per a l’equip del Nou Congost, però sobretot per als que sí que aconseguien l’etiqueta de preferència en el sorteig. Per la seva banda, el Joventut es veu abocat a uns quarts de final contra el que, Manresa a part, era el rival a evitar, el Tenerife per, si el supera, afrontar una probable semifinal contra el Madrid.
El bàsquet català masculí d’alt nivell viu la millor temporada dels últims 15 anys, quan el tercer en discòrdia era el desaparegut CB Girona. De fet, la copa ja n’és un indicador. Des del 2008 (Barça, Joventut i Akasvayu), cap copa havia tingut tres representants catalans. Ara, el Barça aspira a guanyar totes les competicions, però el Joventut ha protagonitzat una primera volta fantàstica a l’ACB (tercer rere els intocables Madrid i Barça) i a Europa (líder del grup en l’Eurocopa) i el Manresa, a més de ser l’equip revelació (tercer ara mateix en la lliga i als vuitens de la FIBA Champions) converteix cada partit en un espectacle. Tots dos ho fan de la mà de dos tècnics catalans, l’encara jove Carles Duran (1976) i l’experimentadíssim i mai prou ben reconegut Pedro Martínez (1961).
Tornant al duel estel·lar dels quarts de final, si al Barça li ha tocat el rival que tothom hauria volgut evitar no és tan sols pel tercer lloc manresà a l’ACB. És, també, per com de bé li ha pres la mesura el Manresa als blaugrana. La lliga catalana del setembre no seria un precedent massa valorable –per al Barça es tractava de pretemporada– si no fos que fa tot just tres setmanes l’equip del Bages es va imposar al Palau Blaugrana en la pròrroga d’un partit dels que la història del bàsquet català ha de deixar registrat. D’aquí a tres setmanes, nova cita a Granada.