L’EDITORIAL
Una eliminatòria de Champions en l’Europa League
Si en alguna valoració coincideix tothom és que la caiguda del Barça a l’Europa League, eliminat en la lligueta de la Champions, és un accident transitori relacionat amb una reconstrucció poc planificada i forçada per raons econòmiques i per l’adeu de Messi. La segona competició no és el fòrum europeu apropiat perquè el Barça expressi el seu futbol. El Salzburg, l’Sporting de Portugal, el Benfica, el Vila-real o el Lilla, tots a vuitens de la Champions, no milloren les prestacions del Barça menys consolidat dels últims 18 anys.
La realitat és l’Europa League i la manera més satisfactòria de conviure amb aquest parèntesi sempre és la victòria, aixecar un títol que el Barça no té a les vitrines amb la denominació actual. De passada –i no és poc– l’Europa League és la competició que el Barça té a les seves mans guanyar per no acabar l’any en blanc.
Quan el Barça i el Nàpols van quedar aparellats en el sorteig del desembre, feia un parell de setmanes que Xavi dirigia l’equip i era oportú congelar valoracions i pronòstics més enllà de constatar que el Nàpols era el rival de més categoria de tots els que podien tocar i que, per tant, hi hauria una eliminatòria pròpia de la Champions en aquests falsos setzens de final de l’Europa League.
Han passat dos mesos i l’equip de Luciano Spalletti manté la pugna, punt amunt punt avall, pel lideratge de la Sèrie A amb el Milan i l’Inter, sense cap derrota en tot el 2022 (14 punts de 18) i, sobretot, ofereix una sensació de bloc consolidat superior a la del Barça que, no obstant, ha estat capaç de remuntar en la lliga i situar-se en posicions de Champions ni que sigui al ritme un punt insatisfactori d’un pas endavant i mig enrere però amb una dimensió futbolística creixent i encara amb un marge de millora immediata molt ampli.
Pel seu pes en la història del futbol, el Barça és l’equip estrella de l’Europa League i l’eliminatòria contra el Nàpols, la més mediàtica. Amb la tornada a San Paolo i l’eliminació del valor diferencial dels gols en camp contrari en cas d’empat global, deixar la porteria a zero com a local ja no és tan rellevant i aquest fet s’adapta bé al moment actual blaugrana, amb més capacitat de fer mal a l’àrea rival que de blindar la pròpia, i més amb l’acumulació de lesions en la posició de central que té Xavi. També té baixes notables el Nàpols, i no es tracta de desaprofitar cap oportunitat.