Tant en el front de combat com en la taula de negociació, el que menys amoïna són les conseqüències sobre l’esport rus, bielorús i ucraïnès d’una guerra temerària que s’ignora si es podrà encarrilar o descarrilarà. Però l’esport no podia quedar al marge del corrent mundial de condemna i sanció a l’arbitrarietat perpetrada per Putin en nom de Rússia. I de la mateixa manera que la tebior inicial dels organismes esportius més poderosos era deplorable, benvinguda és la rectificació de les últimes hores, l’expulsió en massa de seleccions i clubs russos de les competicions de futbol, bàsquet, handbol, voleibol, rugbi, hoquei, rem... i el trencament de relacions comercials amb empreses russes que s’ha començat a concretar. Encara que tot hagi estat a instàncies del COI, que ha corregit el rumb quan inicialment tampoc havia estat a l’alçada invocant tan sols el respecte a la treva olímpica. Malgrat tot, la branca paralímpica del COI encara ha de manifestar-se sobre la participació de russos i bielorussos en els jocs de Pequín, que comencen divendres.

En un conflicte bèl·lic l’ordre de prioritats canvia. Es lluita amb foc real al front i amb informació (o desinformació) als mitjans i les xarxes. En aquest sentit, no convé menystinguem el potencial de l’esport com a generador d’un estat d’opinió. Els governs del planeta, del caire que siguin, utilitzen l’esport per promocionar marca, presumir d’èxits quan es pot i blanquejar règims no democràtics. Ho fan tots, però singularment els més autoritaris, i aquest terreny no se’l pot apropiar Putin en exclusiva. Per això va ser tan indignant la miopia de la UEFA amagant la pancarta en pro dela pau que van exhibir el Nàpols i el Barça. I per això l’abraçada entre dos ucraïnesos rivals, Oleksandr Zintxenko (City) i Vitali Mikolenko (Everton) abans del seu enfrontament és un missatge d’alta potència. Si la ciutadania russa s’ha de girar contra Putin –i gosa fer-ho– serà principalment per l’impacte negatiu en l’economia i el benestar de les famílies russes, però tota ajuda serà de bon aprofitar.

Rússia no ha atacat només Ucraïna. També ha posat en crisi el model d’estabilitat planetària, i la falta d’una resposta adequada donaria ales a les seves pretensions. Queden moltes boires per esvair. Tindrà algun impacte decisiu el bloqueig a Rússia, l’econòmic, l’esportiu i el de tota mena? Sentir-se atacat farà que Putin torni a l’espai polític i diplomàtic o detonarà una reacció imprevisible? Té sentit castigar tot l’esport rus sabent que els grans perjudicats seran esportistes tan innocents com les víctimes civils dels projectils que es disparen a Ucraïna?

Tractant-se d’un personatge d’aquest perfil no hi ha respostes categòriques. Però un cop constatat això, l’únic que no s’hi val és a no fer res. La inacció s’entendria únicament com una concessió a la satrapia, que és una conducta que mai es dona per satisfeta i sempre en vol més i més.