L’EDITORIAL
L’encert de Luuk de Jong
La victòria al camp del Llevant quedarà marcat com el primer partit de la història de la lliga en què assenyalen tres penals en contra del Barça. També és l’equip blaugrana el primer que, tot i ser castigat tres vegades des dels onze metres, aconsegueix la victòria. Un triomf que no amaga fases fosques, com ja va passar a Frankfurt, i que té diversos protagonistes, entre els quals Ter Stegen i els que van entrar des de la banqueta, que tampoc és cap fet aïllat amb Xavi. De tots ells, destaca Luuk de Jong, disfressat una altra vegada d’heroi amb un cop de cap en el temps afegit que va ser l’últim cop d’un intercanvi esbojarrat amb el Llevant (2-3). Com ja va fer a l’RCDE Stadium, el neerlandès va marcar més enllà del minut 90 un gol que va provocar l’eufòria a la banqueta blaugrana i el reconeixement de companys i tècnic. “Tenim la carta de Luuk, que és tremenda”, defensava després Xavi Hernández, que sempre ha posat el davanter d’exemple per la seva actitud i professionalitat. No deixa de ser curiós que l’aposta de Koeman l’últim dia del mercat d’estiu tanqués l’etapa amb el neerlandès amb un sol gol, i que amb Xavi n’acumuli sis en només 453 minuts. Luuk de Jong jugava poc, i amb l’arribada de tres davanters en el mercat d’hivern, encara menys. Però no va voler sentir ni a parlar de canviar Barcelona per Cadis com a lloc de cessió per part del Sevilla. Es veia útil per al Barça, per poc que jugués i per més crítiques que rebés. I el temps, i els gols, li donen la raó. La conveniència de tenir un pla B, un perfil de davanter diferent al que s’associa a l’ADN Barça, generava un debat cíclic. L’alternativa en partits encallats era acabar fent pujar un central a rematar. Luuk de Jong aixeca el dit. I Xavi ho agraeix. Seria bo que dijous el Barça no arribés a la recta final contra l’Eintracht amb la necessitat de trobar un recurs d’urgència, però el neerlandès estarà a punt per al que faci falta.