En un context de dificultat, inesperada en la immediatesa del primer objectiu i més previsible en la confecció de la plantilla del futur, la renovació de Ronald Araujo és una gran notícia per al Barça. La seva continuïtat era capital. Només cal repassar la llista de centrals i les carències defensives que està mostrant l’equip per entendre què hauria pogut significar perdre l’uruguaià. Amb 23 anys, Araujo s’ha convertit en un pilar al darrere gràcies a punts que té molt forts com la capacitat de correcció, l’anticipació, les disputes i el joc aeri. Pateix més a l’hora de treure la pilota, i aquí Xavi hi està posant èmfasi perquè vagi millorant. Araujo va arribar directament al filial, amb dificultats molt més cridaneres que les d’ara amb la pilota als peus. El tècnic defensa que el central ha evolucionat molt i que té marge i actitud per continuar-ho fent. I haver-lo convençut perquè renovi és el millor senyal que el jugador és el primer que assumeix el repte. Amb ofertes bones –molt superiors al que pot oferir ara el Barça, no cal dir-ho–, sobretot de la Premier League, ha preferit quedar-se. Segur que té al cap erigir-se en un dels pesos pesants de l’equip, si no ho és ja, però que també l’ha motivat continuar aprenent i polint allò que sap que Xavi considera clau per recuperar l’estil. Si aconsegueix fer un pas endavant a l’hora de treure la pilota, es farà difícil augurar el seu sostre. Araujo, present i ara sobretot futur, entra al club de jugadors amb una clàusula de mil milions d’euros, amb Pedri, Ferran Torres i Ansu Fati. El següent hauria de ser Gavi, una altra renovació que s’entreveu estratègica però també complexa. El Barça té una feinada, amb moltes limitacions per fer la sacsejada que probablement faria falta a l’estiu, però un cop renovat Araujo i si se’n surt també amb Gavi, tot això que tindrà de guanyat.