Si no estan motivats, ja saben on és la porta

Soc afor­tu­nat. Tre­ba­llo de pro­fes­sor de secundària, m’agrada la feina, cobro un bon sou tenint en compte la pre­ca­ri­e­tat majo­ritària d’un país orfe de pros­pe­ri­tat real, tinc un feix de vacan­ces per estar amb els fills, puc dedi­car temps a pro­jec­tes tea­trals diver­tits, escriure a L’Espor­tiu, i al meu dia a dia, sense deam­bu­lar per luxes super­flus, gau­deixo de les rique­ses de com­prar una marca de iogurt con­creta, anar a con­certs a fes­ti­vals ben parits, assa­bo­rir vacan­ces sòbries però aco­mo­da­des, i sobre­tot, posar gaso­lina al cotxe o la ren­ta­dora a una hora de luxe. Cap queixa. Agraïment abso­lut. A par­tir d’aquí, em motiva la feina? Doncs com tot­hom, hi ha dies apre­ci­ats on toca expli­car La Plaça del Dia­mant i surts de classe com si hagues­sis tri­om­fat al circ romà, i d’altres on has d’entrar amb temes gra­ma­ti­cals tedi­o­sos que resul­ten insu­por­ta­bles per mi i per bona part de l’alum­nat. Però quina importància té això quan tre­ba­llar és la via per gau­dir d’un dia a dia con­for­ta­ble i poder donar opor­tu­ni­tats als teus fills? No hi ha més moti­vació que aquesta, essent cons­ci­ent sem­pre de la sort que ha tin­gut un per poder par­lar d’una eco­no­mia fami­liar lineal en lloc d’una eco­no­mia de sub­sistència.

A par­tir d’aquí, doncs, de què carai estem par­lant quan surt Xavi dient que no va saber moti­var els juga­dors? Quin insult és aquest? Com no es motiva un mili­o­nari? Per­dona? És broma, no? A la gent vul­gar, la moti­vació ens arriba sola per poder tirar enda­vant amb les nos­tres famílies, perquè la diferència entre tenir o per­dre la feina és la línia entre vida con­for­ta­ble o pobresa, i hi ha gent per la qual la diferència entre tenir o per­dre la feina és la línia entre pobresa i misèria. És que no estan moti­vats per ser segons? Però han demos­trat en algun moment, a banda de febrer i març, nivell sufi­ci­ent per ser pri­mers? Ho sento, em podeu par­lar de la psi­co­lo­gia dels juga­dors, però si aquest ves­sant emo­ci­o­nal real­ment està tocat, és pre­ci­sa­ment pel dilema dels mili­o­na­ris que no saben apre­ciar la for­tuna d’haver-se con­ver­tit en rics. Ras i curt, és una acti­tud de nen con­sen­tit que té molt clar quins són els seus drets però fa temps que ha per­dut de vista els seus deu­res.

Així doncs, poden jugar mala­ment, tenir errors tàctics, mala pun­te­ria de cara a por­te­ria, errors de con­cen­tració en moments pun­tu­als, o fins i tot, blo­que­jos con­crets perquè les coses no sur­ten. Ara, par­lar de falta de moti­vació em sem­bla real­ment una manca de res­pecte no accep­ta­ble, i és que Laporta es va equi­vo­car, per­dre no ha de tenir con­seqüències perquè es pot per­dre, però gent des­mo­ti­vada ha de patir la con­seqüència de veure sense embuts on és la porta de sor­tida. No ho obli­deu: si no fun­ci­ona la moti­vació és que no fun­ci­ona la volun­tat.