Conduït per un Laprovittola en mode estel·lar, el Barça va segellar l’accés a la final a quatre de l’Eurolliga. Una altra nit per afegir a la col·lecció del Palau, on els blaugrana acumulen tretze victòries en tretze partits de desempat, entre l’ACB i l’Eurolliga, des d’aquella imatge tan dura de Djordjevic celebrant la lliga blanca i Nacho Rodríguez fent-lo fora de la pista. Ha patit i ha arribat al cinquè partit contra el Bayern, però el Barça torna a ser a la final a quatre, que és el que se li pot demanar, per plantilla, per pressupost i per trajectòria històrica. És, de fet, la segona consecutiva amb Jasikevicius, que tindrà l’oportunitat de treure’s l’espina clavada de l’any passat, frustrat per l’Efes en la final. I per arribar-hi, farà falta eliminar el Madrid en les semifinals. Difícilment es podrien trobar més al·licients per a una competició trepidant, preciosa, que acapara tota l’atenció. O que ho hauria de fer. Perquè no s’entén de cap manera que la final de l’Eurolliga masculina de bàsquet coincideixi, en dia i hora, amb la de la Champions femenina de futbol. Dissabte 21 de maig, a les 7 de la tarda. Amb l’afegit que el Barça hi serà doblement representat, si és que els de Jasikevicius superen el Madrid dos dies abans. En qualsevol cas, hi siguin equips d’un mateix club –amb tot el mèrit, no cal dir-ho– o no, no té cap sentit la coincidència.

Tots dos esdeveniments s’han alterat. La final a quatre s’havia de jugar a Berlin del 27 al 29 de maig, però fa un parell de mesos l’Eurolliga, preocupada per les restriccions de la pandèmia a Alemanya, la va traslladar a Belgrad i la va avançar. I no pas una setmana justa, sinó vuit dies, perquè l’Stark Arena estava ocupat el diumenge 22. En futbol, els retocs van arribar a partir de la invasió russa a Ucraïna, que va conduir la UEFA a traslladar de Sant Petersburg a París la final de la Champions masculina. I, de retruc, va enviar de París cap a Torí la femenina, avançada també un dia, del 22 al dissabte 21. Segur que hi ha molts condicionants a l’hora de fixar data i hora, i ja es pot entendre que haver de refer les primeres intencions ho hagi complicat. Però no haver evitat la coincidència de dues finals europees d’esports tan seguits com el futbol i el bàsquet, és incomprensible. Ni que fos variar l’hora. Ni això.