La federació espanyola de patinatge s’està replantejant el model de copes conjuntes masculina i femenina implantat el 2019 a Reus i del qual fins ara s’han fet tres edicions (Riazor 2021 i Lleida 2022). El motiu del mètode global era i és donar una major visibilitat a l’hoquei sobre patins i aprofitar sinergies quant a públic. L’atapeïment del calendari, amb catorze partits en quatre dies –4 dijous, 4 divendres, 4 dissabte i 2 diumenge–obliga a jugar-ne uns quants en horaris certament intempestius de dies feiners. El Palau-Cerdanyola de dijous a les 11 del matí en la copa femenina o el Noia-Alcoi de la masculina de quarts de dues del migdia del mateix dijous, per citar dos exemples, es van disputar amb quatre gats a les graderies, sobretot el segon. La mesura també pretenia igualar, donar la mateixa dimensió a les copes masculina i femenina, tot i que en les semifinals del dissabte, per exemple, els equips masculins jugaven a la tarda-vespre, en els horaris més habituals i teòricament millors, i els femenins van haver de fer-ho al matí-migdia. Els problemes logístics i de costos de l’organitzador és un altre element clau perquè duplica les dificultats i els esforços.

La unió tampoc no garanteix una major difusió. Tot el contrari. L’esport femení ha avançat i no necessita anar de bracet del masculí per tenir notorietat. La qualitat tècnica de les jugadores i la dimensió dels equips de l’OK Lliga femenina, la vistositat dels partits, menys tàctics que els masculins, han captat molts seguidors en els últims anys. La copa femenina no ha de notar faltar la masculina. La prova és la gentada que es va aplegar a Gijón en la final de la ben organitzada final a quatre de la lliga europea que es va endur el Palau.