L’última jornada de la lliga regular de segona divisió A va sacsejar amb força la zona alta de la classificació i va rebatre la teoria que, quan un equip necessita els punts contra un que no s’hi juga res, se n’acaba sortint. L’Eibar arribava a l’últim dia líder i amb una visita al camp del cuer, descendit fa setmanes. Tota la feina de mesos i mesos, instal·lat a dalt de tot, es va esvair en l’últim sospir, en rebre un gol de l’Alcorcón que deixava els bascos sense ascens directe i premiava el Valladolid i l’Almeria. L’altra imatge impactant arribava del Tartiere, on una confusió va fer celebrar als jugadors de l’Oviedo un accés al play-off que només hauria arribat amb un gol del Burgos contra el Girona. I, tot i que van jugar amb foc, els gironins van mantenir el 0-0 i jugaran la tercera fase d’ascens consecutiva.

Són tres play-off consecutius i són sis en les deu últimes temporades, tenint en compte que n’ha jugat dues a primera divisió. El bagatge del Girona i la seva perseverança en la lluita per l’elit són indiscutibles. Tenint en compte que l’únic ascens, l’històric del 4 de juny del 2017, va arribar per la via directa, les eliminatòries són reptes que han tingut desenllaços molt cruels a Montilivi, que ha viscut la garrotada contra l’Elx després d’un 0-0 al Martínez Valero i, encara més, la desfeta contra el Rayo després d’un 1-2 a favor a Vallecas. Ara comença un altre camí, que té garantit que no resoldrà a Montilivi, perquè ha quedat sisè i si vol celebrar l’ascens haurà de ser a Canàries, a Tenerife o Las Palmas. Abans, però, haurà d’eliminar l’Eibar, l’equip que ha de superar el trauma d’haver tingut a tocar l’ascens directe. El Girona tampoc està per tirar coets, perquè pateix sobretot a fora, com ja es va veure a El Plantío. Però de moment ha fet el primer pas i torna a ser protagonista d’un final de passió i neguit. Per emocions no quedarà.