Arriben les semifinals de l’ACB, i ho fan amb un plat fort que s’havia fet pregar. Feia 14 anys que el Joventut no arribava a semifinals, una mostra del bon paper dels badalonins en una temporada tacada, sobretot, per l’eliminació inesperada de l’Eurocopa, a casa contra l’Ulm. Un revés que contrasta amb tot el camí que havia fet fins a aquell moment a Europa, i també amb el que ha traçat en la lliga. Ser entre els quatre millors juntament amb el Baskonia, el Madrid i el Barça ja ho diu tot. Tants anys sense arribar tan lluny feien inviable un duel directe entre la Penya i el Barça a prop del títol.

Arriba ara una sèrie que promet. Tensió, emoció i ambient. Cares conegudes, jugadors que han vestit l’altra samarreta i motivació a dojo. Són sempre partits especials, i en una eliminatòria avançada, encara més. La Penya se sent valenta a l’Olímpic, on va fer vibrar 9.167 espectadors en el recital contra el Tenerife, però el Palau Blaugrana és una garantia per al Barça en duels decisius. Els blaugrana tenen el factor pista a favor, però també més pressió. Si el Joventut la va vessar a Europa quan menys hi comptava, la garrotada del Barça, remuntat pel Madrid a la final a quatre de l’Eurolliga, va ser tant o més dolorosa.

El bàsquet català té garantit un lloc a la final, però té garantit sobretot una sèrie apassionant per rematar una temporada –la de la reivindicació del Manresa– que va recuperar tres equips catalans en la copa després de 14 anys, tots tres també en el play-off de la lliga. I tot plegat, amb el Bàsquet Girona i el Força Lleida lluitant per arribar a l’ACB. Bones notícies per al bàsquet català.