El títol de la lliga de rugbi de la UE Santboiana és d’aquells èxits esportius que haurien d’omplir d’orgull qualsevol aficionat a l’esports, sigui o no seguidor de l’equip o de la disciplina. El que es va viure diumenge al Baldiri Aleu i ahir en la rua de celebració ens demostra que en aquest món ultra professional de l’esport actual encara hi ha moments en què et pots retrobar amb fets i coses que en algun moment havíem oblidat. El rugbi és un esport professional, però sortosament encara conserva moltes de les coses que l’han fet sempre diferent. I la final entre la Santboiana i l’Ordizia ens ho va tornar a demostrar. Abans, durant i després que 30 jugadors anessin a totes per ser campions. Tots els clubs, tots els jugadors, ens expliquen que la seva afició és la millor. No és cap tòpic. Cada club té el seu món i la seva gent, que els és fidel, viu el club de molt a prop i fa possible que vagi tirant endavant amb un munt d’esforços anònims i generosos. Com a Sant Boi de Llobregat amb la UE Santboiana centenària. Ningú podia haver escrit un guió millor pel desenllaç dels 100 anys del degà. Campions de lliga setze anys després i imbatuts al santuari que porta el nom del fundador. A Sant Boi es crida aquests dies més i més fort que mai el “Ferro” que els impulsa i els dona força.