No cal ser Sherlock Holmes per intuir cap on va el bàsquet d’elit a la ciutat de Girona. Aquesta setmana n’hem tingut una prova més. L’Uni i el Bàsquet Girona s’han aliat ja “oficialment” pel projecte formatiu que portarà, amb tots els honors, el nom de Laia Palau a l’escut. Quan camines pels passadissos de Fontajau veus, de fet, com les oficines dels dos clubs estan pràcticament de costat. El cap de setmana del 18 i 19 hi haurà dos partits que poden accelerar aquest procés de fusió o deixar-lo cuinar a foc lent, que seria el més desitjable ja que el tarannà de les persones que lideren les dues entitats són diferents malgrat que en el nucli de la qüestió, que el bàsquet d’elit faci més passos endavant, estan d’acord.

Amb el Bàsquet Girona de Marc Gasol a l’ACB la “competència” amb l’Uni, equip pendent d’entrar a l’Eurolliga, entraria en una nova dimensió tot i que poden (i ho fan) compartir un públic comú. Si el Girona FC puja a 1a potser ja no serem la utòpica capital de la república catalana però sí el nirvana de l’esport d’elit del país amb tothom actualitzant les agendes, calculant horaris i fent números per les entrades o els abonaments.

Parlant d’horaris aquesta és una de les qüestions complexes de pactar entre els dos clubs. El millor dia i la millor hora és diumenge a les 18 h. Està comprovat. L’Uni té prioritat i se l’ha guanyat. Juga a Europa i en una categoria superior. Si Marc Gasol i companyia assoleixen l’ascens també passaran a competir en la seva màxima categoria, un factor a tenir en compte. També hi ha pel mig altres aspectes a negociar, com la publicitat estàtica del pavelló i els diferents acords que tenen els clubs amb l’Ajuntament, que és el propietari de Fontajau. Tot això, és clar, mentre siguin clubs diferents.

Tothom té al cap, encara que no se citin explícitament, casos com el del Bàsquet València, el Casademont Saragossa i el Movistar Estudiantes. Són clubs professionals que tenen dos equips d’elit, un de masculí i un altre de femení.

Pel mig hi ha altres punts de gran rellevància. El Bàsquet Girona, si va a l’ACB, haurà de transformar-se en Societat Anònima Esportiva. En paraules de Marc Gasol, “ho tenim tot a punt”. En el cas de l’Uni també hi ha pendent la transformació de la Lliga Femenina en una competició professional, com ja ho és la lliga de futbol. Ho va dir Miguel Méndez en una entrevista a aquest diari. “Ja tindria gràcia que al final el futbol, que arribat després, passés la mà per la cara al bàsquet.” Docs mira. Dit i fet.

Evidentment no hi ha res escrit, només aquest article. Això sense oblidar que els gironins també sabem anar a bufetades quan cal per defensar el nostre hortet. Així va acabar l’aliança Uni-GEiEG.