L’EDITORIAL
Jugadors aferrats al contracte
Xavi Hernández té motius per estar preocupat. Dilluns comença la pretemporada, i el més calent és a l’aigüera. Acostumat a dur al límit del termini decisions de molta transcendència, el Barça té feina per activar les palanques econòmiques per les quals va rebre el vistiplau dels compromissaris. Per quadrar números, la primera, i per agafar marge de maniobra en la reconfiguració de la plantilla, les següents. Que s’ha de fer una remodelació a fons de l’equip ho tenen clar els tècnics i els directius des de fa temps. Però amb les intencions no n’hi ha prou. No és només qüestió de vendre actius, com drets audiovisuals i BLM, sinó que també és imprescindible fer lloc en una plantilla amb un grapat de jugadors que el club voldria fer marxar. I aquí hi ha un problema gros.
Prou ha fet Xavi, deixant clar que no compta amb futbolistes com Umtiti, Lenglet, Mingueza, Neto, Riqui Puig i Braithwaite. Ho saben tots des de fa temps, però tampoc els ha tret la son. No es pot pas negar que tenen un contracte que el club els ha firmat i que tenen dret d’agafar-s’hi. Amb unes xifres que no són assumibles de cap manera per al perfil d’equips que podrien tenir interès en jugadors que han ofert un rendiment entre discret, pobre i nul, segons el cas. Ni tan sols la rescissió és la solució més òptima, pel cost que té per al club. Generalitzar no és mai bo, i a l’equip, com a tot arreu, hi ha casos i casos. Lenglet sembla que ha captat el missatge de Xavi i s’hi posa bé per marxar, possiblement a partir d’una cessió al Tottenham. Qui sap si és perquè el mou l’expectativa d’acabar-se fent un lloc per al mundial de Qatar, aspiració que altres companys no poden ni somiar. Ja sol passar, que la proximitat d’un gran esdeveniment provoqui moviments que no es farien en un altre context. Però ha de ser l’únic argument? Només si hi ha mundial i hi pots arribar, estudiaràs marxar d’un equip després que l’entrenador t’hagi dit que no et vol?
Cobren molt i tenen tot el dret a mantenir l’estatus que els han firmat, cosa que ha passat mil vegades en l’esport professional. Però costa d’entendre, precisament perquè no parlem de sous modestos que trobaríem en altres categories i esports, que l’aspiració de mantenir intacte el contracte passi tant per davant de les expectatives de jugar amb continuïtat. Estan bé al Barça, encara que els hagin dit que no jugaran i que no sigui tampoc el moment més brillant i prometedor de la història recent del club. I sense baixes, l’escenari es complica encara més per a un club colladíssim pel límit salarial, amb futbolistes que tenen uns sous absolutament fora de mercat, i que van molt més enllà i més amunt dels descartats per Xavi. Qui sap si, a més de les famoses palanques, s’hauran d’activar també les mesures dràstiques que es deduïen de l’entrevista a Joan Laporta a aquest diari.