Són molts els deures que té encara el Barça per perfilar la plantilla que vol Xavi. L’arrencada de la pretemporada s’ha fet amb un equip que ha de canviar molt quan s’hagi tancat el mercat d’estiu, però tampoc és estrany, en cap club, començar amb jugadors descartats i sense fitxatges desitjats. De moment, el Barça ha fet coincidir el retorn a l’activitat amb l’anunci de dos fitxatges cantats. Arriben Frank Kessie i Andreas Christensen, que comparteixen no només la durada del contracte (fins al 2026) i la clàusula de rescissió (500 milions) que els ha fixat el club. Nascuts tots dos el 1996 –el danès ja ha fet els 26 anys–, aportaran equilibri en una plantilla que combina futbolistes prometedors però molt joves i veterans que superen la trentena. Tots dos aterren al Camp Nou havent agafat experiència en el futbol europeu. I, per descomptat, són dues operacions que el Barça ha pogut afrontar sense haver de pagar traspàs, un element clau tal com està de collat el club. No és fàcil incorporar jugadors que queden lliures perquè aquest és, precisament, un factor que els fa atractius per a molts clubs. I no és senzill, en el context econòmic però també en l’esportiu, de convèncer-los que el Barça és la millor opció. Mateu Alemany ha liderat dues operacions que exigeixen un procés de captació, observació, seducció, convenciment i execució. Ha sortit bé. Ara, s’haurà de veure si Kessie té característiques òptimes per al joc que vol Xavi al mig del camp o si Christensen assumirà bé les exigències que tenen els centrals blaugrana. Pendent d’incorporacions més potents, l’arribada dels dos primers fitxatges –més la de Pablo Torre– és benvinguda.