L’Eurocopa d’Anglaterra està batent rècords d’assistència i també d’audiència televisiva. Un pas més en el creixement del futbol femení, que ja venia de grans fites com el doble rècord protagonitzat pel Barça al Camp Nou. Ara les blaugrana, com també el Levante Les Planes, comencen a preparar el retorn a la competició, la de la primera temporada amb condició de lliga professional. I no podia arrencar de pitjor manera. L’enrenou pel calendari és un esperpent més, no pas el primer i, malauradament, tampoc fa pinta que serà l’últim. La nova Lliga Professional de Futbol Femení (LPFF) havia proposat al Consejo (CSD) fer dimecres a la seva seu el sorteig del calendari. La federació espanyola, en canvi, anunciava per dijous el sorteig. A l’hora de la veritat, no se’n va fer cap –realment, hauria estat encara més patètic que s’haguessin fet tots dos– perquè el CSD va prendre la decisió salomònica de suspendre’ls. Sense donar la raó ni als uns ni als altres. Al darrere de tot l’embolic, hi ha interessos i temors. Si la federació acceptés la competència de la LPFF, podria acabar perdent en del futbol masculí, que es fa a Las Rozas. El fet és que Rubiales té obert un altre foc. I el CSD, de moment, no es mulla. Tot plegat té com a perjudicades les jugadores, els equips i, és clar, la imatge del futbol femení.

Al darrere de la professionalització anunciada de la lliga, hi ha d’haver la professionalització efectiva. En tot. Salaris –el conveni col·lectiu és de mínims–, infraestructures, desenvolupament, retransmissions. Tot. I no és la millor manera de vendre el producte que, la setmana que s’han de saber els partits, l’únic enfrontament que transcendeixi sigui entre organismes.