Hau­ria cos­tat de tro­bar una manera més bri­llant de tan­car la tem­po­rada 2021/22. El curs que que­darà mar­cat pel doble rècord d’assistència en un par­tit de fut­bol femení –els 91.553 espec­ta­dors con­tra el Madrid al Camp Nou superats al cap de tres set­ma­nes pels 91.648 que hi va haver con­tra el Wolfs­burg– va abai­xar la per­si­ana amb una altra xifra per a la història. Són els 87.192 que es van reu­nir a Wem­bley, el rècord en un par­tit d’Euro­copa, mas­cu­lina i feme­nina. I no va ser només la final en un con­text ideal, entre l’amfi­tri­ona i la vuit cops cam­pi­ona, sinó que tot el tor­neig ha gene­rat expec­tació a Angla­terra, amb unes xifres d’assistència que han doblat les de l’edició del 2017. Ha estat també un èxit d’audiència tele­vi­siva, amb la final com a punt cul­mi­nant. Informa la BBC que la pròrroga que va deci­dir el títol és el seu pro­grama més vist en tot el 2022.

La cita per al record a Wem­bley, amb final feliç per a les amfi­tri­o­nes, és el premi a un tre­ball fet amb con­vicció i ambició. En l’equip, amb una entre­na­dora que també té el seu racó a la història –Sarina Wieg­man ha fet cam­pi­ona Holanda i Angla­terra– i un equip fix en la fase final amb la presència de la blau­grana Lucy Bronze. I en tot el que l’envolta, una aposta deci­dida des de fa anys i que ha con­tribuït a fer d’aquesta Euro­copa un argu­ment més de rei­vin­di­cació del fut­bol femení. A Wem­bley, on la selecció mas­cu­lina anglesa va per­dre l’any pas­sat con­tra Itàlia l’opor­tu­ni­tat de gua­nyar la seva pri­mera Euro­copa, les Lio­nes­ses sí que ho han fet.

Angla­terra pre­su­meix perquè hi ha cre­gut. Com el Barça. I com els equips i fede­ra­ci­ons que fa temps que ho tenen assu­mit. Com més se n’hi afe­gei­xin, més crei­xerà l’esport, l’interès, l’atenció i el ressò. No és cap moda, que per defi­nició té la durada limi­tada. És una rea­li­tat impa­ra­ble.