El terrabastall de fa un any és dels que no s’obliden. El millor futbolista de la història havia de deixar el Barça, incapaç de renovar-lo. Superat el cop del burofax de l’anterior estiu, tot estava encaminat cap a la continuïtat –l’acord era un fet– i, de sobte, un gir de guió catastròfic. Per tot el barcelonisme i pels actors principals, el mateix Messi i Joan Laporta, que havia tornat a la presidència convençut de reconduir la crisi que l’astre tenia oberta amb Bartomeu i es va endur el primer gran revés, amb el club més collat encara del que hauria imaginat pel daltabaix econòmic. La notícia sola de l’adeu ja era traumàtica, i l’escenificació del comiat, amb Messi desfent-se en un mar de llàgrimes a l’hora d’explicar que marxava a contracor, va endurir el dol.

Han estat mesos de distanciament en tots els sentits. Ara, en plena reconstrucció de l’equip –Lewandowski, presentat justament el dia de l’aniversari de l’adeu de Messi– gràcies a l’activació de les “palanques”, Laporta ha volgut obrir el camí de la reconciliació amb l’argentí. D’entrada, verbalitzant que el club té un deute moral amb el millor jugador de la història i expressant la voluntat tornar-lo a veure amb la samarreta blaugrana, desig al qual s’ha afegit Xavi. Messi, de qui no hem sentit res, acaba contracte a París a final de temporada. Hi ha encara massa interrogants oberts, com la seva voluntat de futur i les intencions que tindrà el PSG. I hi ha, sobretot, un mundial a l’horitzó, al·licient majúscul de l’argentí. És aviat, però el Barça havia de fer un primer pas, i seria sa i convenient que no es quedés en una declaració d’intencions ara que fa un any del drama. Recuperar, amb el paper que sigui, el millor jugador de la història, que ho ha fet tot com a blaugrana, és imperatiu.