El Barça comença a mostrar cap on vol anar. El partit que va oferir contra el Valladolid n’és la millor mostra, no només per la superioritat i la golejada, sinó per tot el que s’hi va veure. El protagonisme dels extrems per fer el camp ample i trobar fluïdesa i circulació, la pressió alta, la voracitat i, també, l’arraconament de futbolistes de tant de pes com Gerard Piqué i Jordi Alba, protagonistes d’una imatge potent a la banqueta que reflecteix el canvi. El tècnic i la directiva tenen clar des de fa mesos que la sacsejada és imprescindible per regirar el rumb d’un equip que s’havia estancat, i no han escatimat esforços, riscos i càrregues per afrontar una revolució que s’ha d’acabar de concretar els últims dies de mercat.

La voluntat de reconstrucció respon a la necessitat de ser més competitiu i, de manera lligada, al desig de recuperar la il·lusió en l’afició. Els 83.972 que van assistir a l’Spotify Camp Nou van entrar motivats i van sortir excitats. El Barça té reptes de molta exigència, començant per un grup de Champions infernal que arrencarà la setmana que ve i es desenvoluparà amb molta celeritat, i li convé convèncer i convèncer-se. I en el salt fet per l’equip, ha assumit un rol capital Robert Lewandowski. La capacitat golejadora del polonès no oferia dubtes, però l’entrada que ha tingut a l’equip és excel·lent més enllà dels gols que vagi acumulant. L’exhibició que va fer diumenge, amb pilota i sense, és per enamorar-se’n. I hi afegeix caràcter, ofici i sobretot capacitat de connectar amb els companys i estimular-los. Didàctic amb els més joves, té material de sobres per repartir consells i té fam per fer del Barça un equip guanyador, la frase amb què es va presentar. Els lideratges han canviat. El Barça gaudeix i il·lusiona.