L’EDITORIAL
Mercat, corredisses i espectacle
S’acaba el període d’inscripcions de jugadors de futbol i tornen les presses, els maldecaps i el neguit. Tots, o com a mínim un bon grapat de clubs, escuren les últimes hores del mercat, per més temps que hagin tingut. Són ja molts anys de la mateixa història, amb capítols ridículs com el fax que va impedir De Gea fitxar pel Madrid o el retard del Girona amb Calle que va tenir el davanter mitja temporada inactiu. Lluny de voler superar incoherències com el fet de tancar el mercat un cop s’han disputat ja tres jornades a primera divisió, els actors s’abonen a l’espectacle. Començant per Javier Tebas i LaLiga, els primers interessats a vendre el tancament com un gran esdeveniment, facilitant la presència de mitjans a la seva seu per fer la cobertura en directe d’aquesta mena de certamen. Per si no hi havia prou ingredients, s’hi ha afegit el mecanisme de validació de les inscripcions, i ja no només per a les noves incorporacions. En aquestes primeres jornades, hi ha hagut clubs que han lluitat fins a hores abans del partit per aconseguir inscriure –i, per tant, fer aptes per a la competició– futbolistes que fa anys que té amb contracte. I no tots se n’han sortit. La validació de les inscripcions, un element més d’ostentació de la posició preeminent de LaLiga, afegeix incertesa als moviments, i encara més als que es concentren en les últimes hores. No n’hi ha prou de fitxar, que fa falta també assegurar-ne la inscripció. I tot plegat, jugant amb l’ofec de l’hora límit. L’espectacle està servit.