La retirada de Roger Federer es veia venir. Les ganes de veure’l de nou en acció després d’un any en blanc perquè seguís competint al més alt nivell eren un desig gairebé utòpic amb 41 anys. Amb el nivell d’exigència actual i el seu estat físic, el suís, llegenda de l’esport mundial i exemple de sacrifici i comportament més enllà d’una qualitat tennística innata que ha meravellat el món, no podia plantar cara al més alt nivell com va explicar en una entrevista aquest estiu i ha optat per dir prou i penjar la raqueta. El tennis, sense dubte, tal com li van remarcar ahir quan es va difondre la notícia Rafa Nadal o Juan Martín del Potro, dos dels seus principals rivals, el trobarà a faltar. Federer ha estat capaç d’omplir estadis amb la seva aposta atacant i espectacular, sense concessions, que tant ha agradat i enganxat els aficionats de diverses generacions. Els seus èxits, amb 20 títols de gran eslam de punta de llança, l’han convertit en una icona. El suís, tossut, ha estat capaç d’aguantar la irrupció de noves generacions durant dues dècades fins que les lesions l’han retirat.

El big-three original, format per ell, Rafa Nadal i Novak Djokovic, perd un dels seus components fundacionals. El trio s’ha retroalimentat en una pugna aferrissada per la història per obtenir el màxim nombre de títols de gran eslam que ha beneficiat al tennis. Segurament també ha motivat al geni de Basilea ha endarrerir la retirada fins al dijous 15 de setembre de 2022, el dia en què ha anunciat al mon el seu adeu. Amb eloqüència i elegància, en un missatge difós a través de les xarxes socials en què, una vegada més, ha quedat com un senyor.