La reti­rada de Roger Fede­rer es veia venir. Les ganes de veure’l de nou en acció després d’un any en blanc perquè seguís com­pe­tint al més alt nivell eren un desig gai­rebé utòpic amb 41 anys. Amb el nivell d’exigència actual i el seu estat físic, el suís, lle­genda de l’esport mun­dial i exem­ple de sacri­fici i com­por­ta­ment més enllà d’una qua­li­tat tennística innata que ha mera­ve­llat el món, no podia plan­tar cara al més alt nivell com va expli­car en una entre­vista aquest estiu i ha optat per dir prou i pen­jar la raqueta. El ten­nis, sense dubte, tal com li van remar­car ahir quan es va difon­dre la notícia Rafa Nadal o Juan Martín del Potro, dos dels seus prin­ci­pals rivals, el tro­barà a fal­tar. Fede­rer ha estat capaç d’omplir esta­dis amb la seva aposta ata­cant i espec­ta­cu­lar, sense con­ces­si­ons, que tant ha agra­dat i engan­xat els afi­ci­o­nats de diver­ses gene­ra­ci­ons. Els seus èxits, amb 20 títols de gran eslam de punta de llança, l’han con­ver­tit en una icona. El suís, tos­sut, ha estat capaç d’aguan­tar la irrupció de noves gene­ra­ci­ons durant dues dècades fins que les lesi­ons l’han reti­rat.

El big-three ori­gi­nal, for­mat per ell, Rafa Nadal i Novak Djoko­vic, perd un dels seus com­po­nents fun­da­ci­o­nals. El trio s’ha retro­a­li­men­tat en una pugna afer­ris­sada per la història per obte­nir el màxim nom­bre de títols de gran eslam que ha bene­fi­ciat al ten­nis. Segu­ra­ment també ha moti­vat al geni de Basi­lea ha endar­re­rir la reti­rada fins al dijous 15 de setem­bre de 2022, el dia en què ha anun­ciat al mon el seu adeu. Amb eloqüència i elegància, en un mis­satge difós a través de les xar­xes soci­als en què, una vegada més, ha que­dat com un senyor.